Mariona Carulla (Ponent)

LA SAGRADA FAMILIA ARA I FUTUR

L’ economista Mariona Carulla, , vicepresidenta de la Junta de la Sagrada Família, ens va parlar del present i futur de la Sagrada Família. Prèviament se li donen les gracies per la seva assistència i s’aprofita per donar-li també les gracies per la seva gestió enfront del Palau i l’Orfeó i d’haver aconseguit que es tingui una escultura important de Plensa a Barcelona. La Ponent explica que perseguir que hi hagués una bona relació entre l’escultor i el aleshores regidor de Cultura, Jaume Collboni, espera que hagi estat la via per aconseguir que l’escultura quedi permanentment a on és ara.

Pel que fa a la Sagrada Família explica que, afectant l’obra al templa però també a la ciutat, obliga als gestors a  buscar constantment un equilibri entre la Junta i l’Ajuntament ja que és evident que el projecta supera la normativa urbanística. Coneix que ja hi va haver problemes seriosos amb l’Ajuntament de l’Alcalde Viola.

S’ha de tenir en compta que ja va ser un primer problema important el fet que el primer arquitecta no fos Gaudí sinó a Francesc de Paula Villar que, per desavinences amb la Junta, va deixar pas a Gaudi.  Per sort, al cap de deu anys de haver començat l’obra, hi ha una important donació que permet solidificar el projecta. Per altra banda durant la Guerra Civil es van cremar plànols, dibuixos i destruir alguna maqueta però per sort les que queden son les originals de Gaudi, el que és fonamental. S’ha plantejat moltes vegades si seguir l’esperit de Gaudir o continuar l’obra d’acord amb l’estètica imperant en cada moment. Com a norma general s’ha optat per lo primer.

Gaudi era un arquitecta molt complert i sobre tot un molt bon estructuralista. Hi ha una obsessió per les mides especialment per la longitud 7.5 metres. En concret el temple és una creu de 90 per 60 metres

Des de fa uns anys no hi ha problema de finançament. La Sagrada Família té 4.5 milions de visites anuals i després del COVID  se superen. Això representa del ordre de 100 milions d’euros l’any. Actualment els ingressos es dediquen           

32%     Gestió del temple

            43%     Obres

            14%     Serveis generals

            6%       Bisbat

5%       Ajuntament

Es fa la pregunta sobre quin serà el destí del diners un cop acabades les obres. El problema principal es acabar l’enllaç la façana de la Gloria amb de carrer, es a dir,  el carrer Mallorca. S’hauran d’expropiar una pila de construccions, tant  habitatges com naus i enjardinar la zona. Els desnonaments previstos seran finançats molt probablement per el Patronat de  la Sagrada Família. En aquests sentit, com s’ha dit, no sempre ha estat fàcil el diàleg amb els Ajuntaments, excepte amb el presidit per l’alcaldessa Colau.  Ara hi ha un projecta en relació a aquest tema però podria modificar-se i ampliar-se. No sembla que hi tingui que haver problemes financers en el futur encara que s’ha que tenir en compte que el manteniment de l’edifici es costós.

Gaudi va estar treballant per la Sagrada Família 42 anys vivint els 12 últims en el propi templa. S’espera poder acabar les obres el 2026, es a dir, als 100 anys de la seva mort, el 1926 atropellat per un tramvia.      La documentació i maquetes existents permeten seguir l’obre d’acord a com la va pensar Gaudi. Per tant, tot indica que en el futur no hi ha d’haver problemes excepte el propi del ambiciós projecta.

Les diverses i concretes preguntes que es van fer va demostrar l’interès del tertulians en aquesta espectacular obra barcelonina i l’ampli coneixement de la ponent sobre el projecte.