Enrique Sentis Hortet (Ponent)

La Salud Mental al nostre país

 

El psiquiatra Dr. Enric Sentis és presentat per parlar de La Salud Mental al nostra país, patologies mes freqüents i qualitat de l’assistència. El ponent agraeix la invitació i els assistents la seva presencia. Fetes les presentacions, el ponent explica  que la salut mental depèn de factors endògens al malalt  però també a factors externs con el país, el clima, l’entorn social i familiar, la cultura, etc .Per altra banda s’ha de fer una diferencia entre Salut Mental i psiquiatria. En la salut mental intervénent factors com les capacitats personals, l’estat del benestar, la relació amb la societat o l’urbanisme, mentre que la psiquiatria es tracta de dolències personals. Des del any 90 la psiquiatria és una branca del MIR. Com a patologia és , en principi temporal, però pot ser crònica..

Es important, tant per la salut mental con per la psiquiatria, la capacitat d’adaptació del malalt a la dolencia I això depenc de les circumstancies viscudes. Per exemple, es va demostrar que la gent gran va suportar millor el fenomen de COVID i això probablement degut a  altres vivències mes o menys similars. .

En l’actualitat s’està vivint un moment complicat degut a la influencia de les noves tecnologies. L’implantació dels nous mitjans tècnics ha modificat costums i, en especial, l’influencia de les relacions personals. A USA s’ha demostrat que un molt elevat percentatge de parelles es coneixent per internet o que la falta de lectura del diari de paper fa que a gent tingui un menor coneixement de la realitat degut a que els missatges arriben malament, curts i lleugers . Manifesta el ponent que és important la educació en  l’adolescència, hi ha que fomentar la capacitat crítica, formar en una solida filosofia que s’impulsi el diàleg i que hi hagi possibilitat de que existeixi.

S’ha de dir que en el nostra país hi hagut una especial cura en ocupar-se de la salut mental. És important senyalar que a España té 400 centres de Salut Mental, que el recursos públics son millors que els privats, hi ha pisos especialitzats en psicoadiccions, anorèxia o la bulímia. Hi ha que dir, però, que falta encara sobre tot pressupost per mes metges però la formació ha millorat molt.

Es citen i comenten alguns dels problemes mes corrents que porten al deteriorament de la salut mental i que molts dels afectats  no en tenen prou cura. Tal és el cas de  la falta d’hores de son o l’esport descontrolat.

En resum hem d’aconseguir:

·         No voler fer-ho tot ja

·         Valorar els temps “propis” dedicant-lo a la lectura o musica,

·         Buscar més sociabilitat

·         No jubilar-se de la vida

·         Mantenir l’exercici intel·lectual

 

I, sobretot, no voler ser perfectes.

 

Va acabar el temps però no el tema.

Didac Ramirez (Ponent)

LA CREIXENT INFLUENCIA DE XINA AL MON CONTEMPORANI; UNA APROXIMACIO AXIOLOGICA

És presentat el Dr. Didac Ramirez, doctor en Filosofia, Educació i Ciències Econòmiques i Empresarials, antic Rector  de la Universitat de Barcelona i  Tresorer del Futbol Club Barcelona entre altres activitats.  Se li agraeix la seva presencia i el ponent manifesta que ell també està agraït de ser a la trobada perquè AGORA comporta una comunicació interpersonal que suposarà un enriquiment per tothom. La Xina és molt complexa i no fàcil de comentar. Explica que ell està molt interessat en aquet país fins el punt que està estudiant el xinès. Per entendre el país és important tenir en compta el valor que els xinesos donen als conceptes i no sempre fàcil  d´entendre’ls per el mon occidental. Ja es va veure aquest problema en el segle XVII amb la Controvèrsia del ritus que va enfrontar els jesuïtes amb els dominicans i franciscans, Els primers opinaven que era consideraven compatible la doctrina confuciana amb el cristianisme i als segons que no. En les paraules xineses els signes han de representar el concepte. Per exemple, l’amor es representa amb tres símbols, el respecta, el sentiment i l’amistat. El que s’ha de deduir és que la mentalitat i el tarannà xines es diferent al del mon occidental però també s’ha de dir que es evident que els xinesos son ben fàcilment acceptats en el nostre mon i ells sembla que s’hi hi senten còmodes.

Xina ha tingut una evolució espectacular en els darrers 40 anys. Des de que  Mao Zedong va portar la gran fam. Ara, amb Xi Jinping, s’està aconseguint uns nivells de progres envejables i s’afirma que no hi ha pobresa a Xina i que l’analfabetisme no existeix. Alguns dels tertulians ho posen en dubta. Xina continua sent una incògnita. Es manifesta per alguns tertulians que no es pot oblidar que la renta per càpita xinesa no arriba al 30% de la nord-americana.

En el fons la Controvèrsia del Ritus continua sent vigent. Quan parlem de Xina si la volem entendre no n’hi ha prou amb parlar amb ells sinó que ens hem d’adaptar a la seva manera de comprendre els conceptes que emprenen. Un exemple clar és el de “passat” i “futur”. En una cua per nosaltres el passat es el davant i el futur darrera; pels xinesos és al revés. El Ponent opina que per entendre Xina, es molt important parlar amb ells i per tant les relacions personals son fonamentals així com seguir els seus valors tradicionals i ser un poble disciplinat. Els xinesos es mouen en cinc valors fonamentals que son Benevolència, Justícia, Etiqueta, Subduiria i Integritat. I és essencial no forçar el torn natural de les coses. Ara es persegueix, segons els seus dirigents, és passar del capitalisme comunista al socialisme. I qui ara dirigeix el país son els  funcionaris i consideren que les nostres democràcies son caduques..

Acabada la tertúlia sembla opinió generalitzada que encara falta molt per conèixer a fons la Xina.

Miquel Rierola Puigderajols (Ponent)

EVOLUCIO DE L’ESGLESIA CATOLICA COM ENTITAT SOCIAL

Es presenta a Miquel Rierola en la seva qualitat de Llicenciat en Filosofia i en Historia i Batxiller en Teologia. Es comenta que la ponència es vol centrar en l’Església Catòlica com entitat social sense entrar necessàriament en temes doctrinals. En aquest sentit el Ponent manifesta que val la pena especificar que actualment a l’Església hi ha dos conceptes clarament diferenciats  de cap a on ha d’anar  en el futur immediat. Hi ha els partidaris mes tradicionals i un altre tendència més moderna. o actualitzada. La influencia d’una o l’altre depèn molt del lloc així com la penetració en la societat. . En el cas d’Europa la decadència es evident mentre que  en altres continents no ho és tant o almenys es menor. A  Àfrica creix, en canvi, i es manifesta  havent-hi molts capellans negres. Pel que fa a Amèrica es mantenen comunitats fortes i a Oceania hi ha un cert equilibri. El creixement d’Àfrica sembla que es deu a dos factors, el primer a que els capellans aconsegueixen uns ingressos importants amb els que poden ajudar a la família i també per que el celibat és bastant teòric. Les vocacions també es mantenen  amb una certa força a USA a on hi ha 30.000 diaques. La imatge del diaca va agafant relleu ja que cada vegada tenen funcions mes rellevants. La diferencia entre el dicasteri i el capella ordenat no sembla especialment important. En aquest sentit seria interesant que les dones poguessin ser diaques. El papa Lleó XIV ha fet nomenaments de dones en càrrecs importants i seria bo que es continues en aquest camí. S’ha de tenir en compta que hi ha mes dones practicants que homes. El Papa Francesc va fer algun avançament en aquest camp però s’ha de dir que tenia adversaris importants que li creaven problemes que en algun cas no va saber gestionar correctament.. De fet el perill del cisma es latent des de fa temps. Hi ha un problema i es que  l’Església no sempre viu de cara al futur. La historia no avança mitjançant etapes sinó que s’aconsegueix evolucionant pas a pas i el Vaticà no sembla estar còmode amb un progres continuat  seguint els canvis socials. Hi ha una certa rigidesa en la marxa de la institució.

Es comenta que la disminució de capellans i de creients por fer que l’Església tingui problemes econòmics. No es pot oblidar que el patrimoni del Vaticà es molt gran i no sempre productiu i l’Església no viu sempre de cara el futur el que fa que la importància del present deixi en segon terme el que vindrà.. Mantenir  esglésies, catedrals, seminaris, convents i altres edificis de culte no es barat. Per altre banda hi ha un personal assalariat nombrós. Aquesta situació fa pensar que en un futur hi pugui haver tensions econòmiques. Es evident que degut a l’opacitat de les finances vaticanes es fa difícil saber si té recursos sobrats o pot entrar en fallida. El Ponent opina que no faltaran recursos en el futur. En qualsevol cas sembla lògic que es busqués treure el màxim rendiment del gran patrimoni immobiliari.

Es pregunta si es pot saber cap  on vol portar l’Església el nou Papa. Es opinió del Ponent que el que vol Lleó XIV es buscar els punt de coincidència  dels dos grups, el tradicional o el modern. No és feina fàcil.

Josep Lluis Rovira (Ponent)

 LA POSSIBLE EVOLUCIÓ DE XINA

 S’agraeix al ponent la seva gentilesa  senyalant el seu ampli currículum difícil de resumir. És Llicenciat en Dret i Econòmiques, va ser President de la patronal PIMEC i col·laborador habitual a La Vanguardia. El Sr. Rovira agraeix l’oportunitat que se li dona de parlar de Xina però , tal com ja va senyalar, ell no és un expert en el país sinó que simplement es un afeccionat a la geopolítica. L’evolució del país des de Mao Zedong ha estat brutal i actualment el que s’ha demostrat és que hi pot haver capitalisme amb comunisme però paral·lelament no s’ha parlat mai seriosament que pugues existir un capitalisme ortodox a Xina. De fet aquesta situació ha estat una avantatge pel pais i per això ara es parla amb normalitat del sistema 9/9 6, és a dir dos torns diaris de 9 hores en 6 dies a la setmana.

Es manifesta, per part d’algun tertúlià, que Xina ha de tenir focus importants de misèria. Xina el 2024 té un PIB per càpita (12.303 $) que suposa el 38% del PIB espanyol, (32.630 $). Se l’ha de considerar, per tant, un país pobre, fet curiós en l’historia ja que no hi ha precedents que un país pobre aspiri a ser primera potença mundial. El tertulià Oriol Maristany , que te una amplia relació comercial amb Xina, explica que hi ha una zona costanera rica o mitxa alta, una mes interior, fonamentalment industrial, una zona mes dèbil al interior profund. La industria es val de la immigració que prové de l’interior  i que pot cobrar al voltant 1.000 dòlars mensuals.

Es manifesta que les diferencies socials disminueixen. El PIB per càpita de 2019 era de 9.231 dòlars i el d’Espanya 29.776, es a dir, el percentatge de Xina ha crescut un 7%, per tant un xines ha guanyat 614 euros més cada any mentre que l’espanyol han estat 570 euros. Tot i així l’evolució xinesa no sembla espectacular. El fenomen extraordinari ha estat la capacitat de transformar-se en una potencia colonitzador. Xina no es un especial productor de matèries primes si tenim en compta la seva magnitud però si que s’ha transformat en un controlador de productes essencials. Xina domina a nivell mundial

69% de les terres rares

90% dels refins

67 % del liti

80% del cobalt

Esta àmpliament present tant a Àfrica com a Sud-Amèrica, te una bona xarxa de transport i sap distribuir molt be els productes que domina. Això l’ha portat a intenta dominar una quants ports marítims mundials com Singapur, Valencia o Amberes.

Es manifesta que es curiós que un país dictatorial, amb una opacitat econòmica i moral important i amb un control absolut del mitjans d’informació per part del govern no sigui mai discutit per aquest fet i si, en canvi, per les seus èxits econòmics que no se sap si arriben a la població.

 

La tertúlia va ser molt animada i sembla que varen quedar molts temes encara pe parlar.  

Pau Cortadas Guasch (Ponent)

ELS EFECTES DE LA IA EN L’ECONOMIA

El Ponent, professor de la UOC i la UB, manifesta que estan estudiant els efectes en el mon laboral de les novetats econòmiques i en concret de la Intel·ligència artificial (IA). En aquests moments s’estan produint molts canvis i, en relació a la IA, no tenim encara prou dades i ens hem de moure en el camp de les teories. El primer que ens hem de preguntar és que és la IA i no confondre-la amb altres tecnologies com la robòtica. Els robots poden estar governats per IA però no és el mateix ni sempre han d’anar de la mà. Per altra banda l’assimilació de les novetats evoluciona exponencialment, els cicles del carbó o l’electricitat van durar 100 anys mentre que amb 60 anys han aparegut canvis tan disruptius com la robòtica, internet o la pròpia IA.

Per no confondre cal ressaltar certes diferències: la robòtica és una tecnologia que pot ésser programada, costosa, que normalment s’instal.la a la indústria de manera estratègica i des de la cúpula. La IA és una tecnologia barata (per l’usuari), sense patents i que normalment entra a les empreses des de la base.

Aquestes característiques marquen la línia de recerca del Professor Cortadas, ja que una tecnologia barata i a l’abast de tothom, a diferència del que va suposar al seu dia la robòtica (el primer robot a la indústria és el que va instal·lar General Motors el 1961 i costava cents de mils de dòlars), pot suposar una gran diferència per la indústria catalana i espanyola, on la major part d’empreses son micro. És el que anomenen democratització de la tecnologia.

La IA es basa en l’acumulació d’informació i la tasca es processar i prendre decisions cognitives, és a dir pròpies del coneixement humà. Si parlem de IA generativa (aquella que ràpidament s’ha instaurat a la societat en forma de ChatGPT o copilot), s’ha de tenir en compte que les seves respostes encara no son fiables del tot, i és que la resposta té dos grans problemes, el primer és que és única i dirigida per l’empresa que l’ha programat i la segona és que ho sàpiga o no, sempre genera una resposta, encara que no sigui encertada. El ponent per tant proposa utilitzar l’eina però de manera crítica i detalla els prompts que cal fer servir per millorar-ne el seu us. Si cal prendre una decisió, que aquesta sigui la pròpia i no la de la IA.

Una última visió de la hi ha no és només la seva capacitat generativa si no transformadora, i aquesta capacitat és la que està posant en alerta a la societat.

Actualment hi ha 7 empreses generatives, 5 son nord-americanes i 2 xineses. El 2024 un 44% de les empreses espanyoles van utilitzar la IA. L’any passat les empreses amb mes de 10 empleats que van utilitzar la IA van ser el doble del 2023.. I son els propis treballadors els que fan servir l’eina. Es evident que l’usuari necessita una certa preparació.

Es important saber a qui por afectar laboralment la IA. Com mes formació tingui qui l’utilitzi mes eficaç serà l’eina. I ens hem de preguntar també qui pot perdre la feina. La resposta clara és: te mes perill de perdre-la l’artista que el lampista. La recerca actual el què està preveient és que els extrems estan relativament salvats, els treballadors manuals perquè no té sentit fer servir la i els més formats perquè en podran treure molt rendiment, en canvi els entremitjos si que estan en perill. Puntualitza que probablement el què serà substituït son tasques i no llocs de treball i en aquest sentit potser podem ser més optimistes.

En el debat però també va sortir l’elevat cost que té la IA pel medi ambient i es va fer explícit que l’ús d’aquestes eines demanda molta quantitat d’aigua per refrigerar els mils de milions d’ordinadors que hi ha per servir d’informació a aquesta maquinària. També va sorgir la possibilitat de reduir hores de feina si realment la IA substitueix part d’aquestes tasques, tot i que és evident que no es podrà en tots els sectors.

El tema donava per mes, nomes estem al començament de aquesta eina. L’interès pel tema va ser elevat.

Joan Clos (Ponent)

EL PROBLEMA DE L’HABITATGE

En la  presentació del ponent s’exposa la seva llarga trajectòria professional que passa per Alcalde de Barcelona, Ministre d’Industria, Ambaixador a Turquia i Azerbaidjan i finalment Director executiu de l’ONU-Hàbitat. Es a més autor del llibre LA VIVIENDA SOCIAL Y ASEQUIBLE.

Comença la seva exposició manifestant que el lloguer continua sent el principal recurs per disposar d’habitatge i això vol dir que hi ha d’haver inversors i que aquests esperen aconseguir almenys recuperar la inflació o el que s’aconseguiria amb el deute públic que el podem situar en un 3% o 4%.  Això, per una banda, no és fàcil i, per altre, no totes les economies personals es poden permetre aquesta despesa. Tal com ha manifestat el Banc Mundial, el cost de l’habitatge no hauria de superar el 30% dels ingressos familiars. Aquesta xifra per ingressos mitjos pot ser alta però acceptable però es prohibitiva per rendes baixes en certs sectors geogràfics. Recalca el ponent però que no es pot generalitzar el problema. En realitat se centre a Madrid, Barcelona i alguna ciutat mes. Però evidentment es un assumpte greu en aquest casos. Probablement els cost de l’habitatge a les famílies no supera el 10% de mitja a Espanya. Els intents de les Administracions de solucionar la qüestió pels que tenen un problema d’habitatge ha provocat que, en moltes ocasions, es faci derivar les inversions cap a productes mes rentables i segurs. Però la prova de la gravetat del problema a Barcelona està clar en el fet que, amb excepció de dos grans immobiliàries, la majoria han fet fallida. L’actual situació es que  el 70% dels pisos son de propietat i els fons d’inversió internacionals no inverteixen a Espanya, entre altres raons , perquè son institucions malt vistes.

Encara que és difícil de tenir dades clares és probable que el problema en els llocs conflictius afecti al 16% de la població i entre ells hi hagi 300.000 immigrants.. El 20% dels afectats son joves que, a més,  volen viure en el seu barri tradicional, normalment car.

Opina el ponent que una de les vies fonamentals per solucionar el problema és augmentant l’oferta i una via clara és incrementant el volum de construcció. Però aquesta és una solució mal vista políticament. Però en canvi és el sistema mes clar de posar en el mercat pisos sense incrementar seriosament les despeses d’infraestructures. Aprofitar millor el  dret de vol no suposa mes clavegueram, mes carrers ni mes transports públic. Per altre banda hi ha un fet cabdal que s’ha de tenir en compta. Espanya es el país numero 1 pel que fa a segon i tercer habitatge. Ens hem de preguntar fins a quin punt això té sentit.

L'intercanvi d'idees va ser abundant i per tant van quedar molts temes per tractar. És evident que el problema es complex i que requereix més discussió.

Josep Antoni Duran Lleida (Ponent)

LA POLITICA EN EL FUTUR INMEDIAT

Manifesta el ponent que ve a parlar i escoltar i que començarà, si sembla be, parlant de Catalunya. Pensa que se està iniciant un procés de normalització però que no serà fàcil ni ràpid. Creu que el President Illa és persona sòlida però no li serà planer ni còmode treballar conjuntament amb els seus aparents socis.. En primer lloc hi ha el problema de la rivalitat entre ERC i Junts que es miren de reüll. A favor del President  hi ha que no es previsible un avançament d’eleccions però es evident que es tindrà a Catalunya una legislatura complicada.

Pel que fa a Espanya la polarització entre PP i PSOE es forta hi es quedarà. No hi ha una política, com en temps enrere, a on  Convergència feia que els dos partits espanyols tinguessin tendència a anar cap el centre. Ara l’atracció es cap els extrems en eis dos costats. L’estabilitat que donava Convergència ja no existeix. D’altre banda a Espanya els partits catalans son una necessitat per el PSOE i si be, en molts temes, aquests partits i Sanchez tenen finalitats comunes no sempre les condicions son les mateixes. S’ha vist en el cas de  l’amnistia.. Ara es comprova que ha estat greu problema no haver lligat be la transició i   com a assumpta molt important hi ha el del finançament de les autonomies. I en aquest moment és difícil de parlar de finançament  així com d’altres punts que suposin un canvi constitucional.

Pel que fa al àmbit polític internacional s’ha e dir que hi ha una verdadera voladura de les tradicionals normes internacionals. Com a canvi principal sembla clar que USA no veu tant com a gran adversari a Rússia  sinó Xina i això es un canvi fonamental en el panorama internacional. Sembla no preocupar tant que Rússia sigui mes potent si això és en contra de Xina. Com es desenvoluparà aquest fenomen és difícil de predir.

Aquest fet  va acompanyat del creixement evident de l’extrema dreta  entre altres raons perquè hi ha la impressió que la democràcia no es capaç de solucionar qüestions fonamentals com poden ser la immigració o l’habitatge. Per altre banda hi ha problemes que dividiran o ja divideixen fortament la societat com és el cas de la comparació de despesa militar entre USA i Europa, el medi ambient, la immigració o el feminisme, temes que els partits tradicionals no sembla que vulguin encarar seriosament per por a perdre vots.  .

Tot això ve acompanyat d’una falta de resposta global  i unitària dels problemes per part de la Comunitat Europea. En aquest sentit sembla necessari un canvi en la forma de gestionar Europa, tema de complexa solució.

La tertúlia va ser animada i participativa. I van quedar molts temes al calaix.