Marc Sala (Ponent)

 COM APROPAR L’OPERA

 

Marc Sala, tenor i divulgador musical, explica que es va enamorar de l’opera des de molt petit i a mes va tenir clar que volia divulgar l’afició. A l’escola va cantar i a casa no parava de posar un vinil de “Carmen”.

Va començar la seva tasca de divulgador al teatre de Sarrià amb èxit, fet que el que el va reafirmar en el projecta. Però el problema és que es fan servir pocs recursos a la docència per a que els nens i nenes entrin en el mon de la música clàssica i l’opera. Quasi es podria dir que en el nostre país la població és majoritàriament analfabeta des del punt d vita musical. A Alemanya, per exemple, una gran part dels nens toquen la flauta. La pregunta que en hem de fer és de com podem fer arribar la musica, s’entén que clàssica, a mes gent. Hi ha qui porta els fills a musica però els pares no van a concerts, a l’escola es pot ensenyar música però quan acaben no hi ha entorn cultural.

També és cert, però, que l’afició a l’opera al nostre país  va creixent igual que a la resta del mon. No es pot oblidar que en la música clàssica hi va haver una ruptura similar a la pintura amb els figuratius. Wagner arriba al cim i Mozart al límit. Desprès sobrepassant la línia tradicional amb musica  com la de Schomberg o Mahler La teoria és que tots els sons tenen el mateix valor.

Que substitueix la musica clàssica o l’opera? La resposta la porten les noves formes de propagar la música i la tecnologia. Cinema, radio, diversificació de l’oci i els instruments per emmagatzemar la música que ja no fan necessàries les orquestres en directa. Aquesta es la diferencia fonamental entre l’actual “musical” i l’opera, encara que el musical tampoc té un gran públic. Tot i així l’opera continua sent la fusió de totes les arts i es l’única experiència musical amb un concepte global i complexa.

Es parla després de la faceta el ponent com a tenor. Fa alguna demostració espontània de la seva veu quedant tots els oients impressionats. Explica que no és el mateix el que li agrada a en ell que el que li agrada a la seva veu. Tampoc es aconsegueix el mateix resultat segons el lloc que es canta. Comenta que el Liceu no es un exemple de bon auditori. Comenta que creu que no s’ha de fer gaire cas a la crítica perquè no deixa de ser una opinió evidentment subjectiva. Fa un repàs del darrers i actuals cantants.  

Finalment dona informació de les properes activitats per apropar l’opera. Les més immediates seran a l’octubre a Sant Cugat i Sarrià amb una Opera de Cambra de Rossini, una soprano i piano i una sessió de cant de Carlos Pachon i  Xavier Sanz. I també hi haurà un espectacle infantil relacionat amb Romeu i Julieta. S’informarà a AGORA de totes aquests actes,

L’auditori va quedar encantat i amb les expectatives superades.