Fernando San Agustín (Ponent)

 ENCUENTROS Y PERSONAS QUE MARCARON MI VIDA PROFESIONAL

El Comandante San Agustín inicia su exposición hablando de la UMD, Unión Militar Democrática, institución que a lo largo de la transición buscaba, por una parte, relación con soldados con tendencia democrática y, por otra, un contacto entre oficiales del ejército y la clase política. San Agustín se encargó de relacionarse con soldados de los que aprendió mucho. Una vez implantada la democracia la UMD ya no fue necesaria y se disolvió. Se trataba de emplear el sistema de la “mosca cojonera,” es decir, ser insistente y persistente con los mensajes a implantar de cara a introducir las ideas democráticas.

Estuvo un tiempo en Barcelona con Coloma Gallegos como Capitán General. concretamente en la Policía Militar. A pesar de lo que se dijo no hubo peligro de golpe de estado en Barcelona. Se le ofreció entrar como mando en la Guardia Urbana, pero no lo aceptó. Luego, recomendado por un General se presentó para entrar en los Servicios de Inteligencia. No estaba muy convencido que los cambios que se introducían en los Servicios de Inteligencia fueran muy acertados, empezando por las nuevas dependencias en Madrid que era un edificio a la vista de todo el mundo. Consideraba más acertado que hubiera despachos discretos repartidos por distintos barrios. Finalmente le convencieron. Una de las primeras actuaciones que él recomendó fue que se hablara con el President Tarradellas. San Agustín tenía mucha información de Tarradellas por el periodista Ramon Barnils Finamente convenció al General. La reunión fue muy positiva.

Se habla también de la relación de Suarez con el Rey. El Presidente del Gobierno tuvo serios enfrentamientos por el “bordoneo” del Rey, Estaba claro para Suarez que la afición del Rey por las señoras acabaría mal. Probablemente esta actitud de Suarez fue una de las razones para ser cesado.

Se habla del actual Rey y manifiesta que considera que Felipe es más Grecia que Borbón

Se habla del golpe del 23 de febrero y San Agustín considera que el General Gutiérrez Mellado no actuó con suficiente energía. Expone que hubo antes dos intentos más de golpe de estado.

Se habla de Carrillo. En un momento determinado el Rey expone que quiere hablar con él. Carrillo tenia una orden de captura y, por tanto, no podía ir con normalidad a la Zarzuela. Metieron a Carrillo en la cajuela de un Seat y así lo desplazaron hasta Palacio. A la salida Carrillo manifestó que solo hablar unas palabras con el Rey ya se hizo monárquico.

Finalmente se habla de las manifestaciones del excomisario Villarejo y manifiesta San Agustín que la mayoría de declaraciones no son ciertas.

Mariona Carulla (Ponent)

LA SAGRADA FAMILIA ARA I FUTUR

L’ economista Mariona Carulla, , vicepresidenta de la Junta de la Sagrada Família, ens va parlar del present i futur de la Sagrada Família. Prèviament se li donen les gracies per la seva assistència i s’aprofita per donar-li també les gracies per la seva gestió enfront del Palau i l’Orfeó i d’haver aconseguit que es tingui una escultura important de Plensa a Barcelona. La Ponent explica que perseguir que hi hagués una bona relació entre l’escultor i el aleshores regidor de Cultura, Jaume Collboni, espera que hagi estat la via per aconseguir que l’escultura quedi permanentment a on és ara.

Pel que fa a la Sagrada Família explica que, afectant l’obra al templa però també a la ciutat, obliga als gestors a  buscar constantment un equilibri entre la Junta i l’Ajuntament ja que és evident que el projecta supera la normativa urbanística. Coneix que ja hi va haver problemes seriosos amb l’Ajuntament de l’Alcalde Viola.

S’ha de tenir en compta que ja va ser un primer problema important el fet que el primer arquitecta no fos Gaudí sinó a Francesc de Paula Villar que, per desavinences amb la Junta, va deixar pas a Gaudi.  Per sort, al cap de deu anys de haver començat l’obra, hi ha una important donació que permet solidificar el projecta. Per altra banda durant la Guerra Civil es van cremar plànols, dibuixos i destruir alguna maqueta però per sort les que queden son les originals de Gaudi, el que és fonamental. S’ha plantejat moltes vegades si seguir l’esperit de Gaudir o continuar l’obra d’acord amb l’estètica imperant en cada moment. Com a norma general s’ha optat per lo primer.

Gaudi era un arquitecta molt complert i sobre tot un molt bon estructuralista. Hi ha una obsessió per les mides especialment per la longitud 7.5 metres. En concret el temple és una creu de 90 per 60 metres

Des de fa uns anys no hi ha problema de finançament. La Sagrada Família té 4.5 milions de visites anuals i després del COVID  se superen. Això representa del ordre de 100 milions d’euros l’any. Actualment els ingressos es dediquen           

32%     Gestió del temple

            43%     Obres

            14%     Serveis generals

            6%       Bisbat

5%       Ajuntament

Es fa la pregunta sobre quin serà el destí del diners un cop acabades les obres. El problema principal es acabar l’enllaç la façana de la Gloria amb de carrer, es a dir,  el carrer Mallorca. S’hauran d’expropiar una pila de construccions, tant  habitatges com naus i enjardinar la zona. Els desnonaments previstos seran finançats molt probablement per el Patronat de  la Sagrada Família. En aquests sentit, com s’ha dit, no sempre ha estat fàcil el diàleg amb els Ajuntaments, excepte amb el presidit per l’alcaldessa Colau.  Ara hi ha un projecta en relació a aquest tema però podria modificar-se i ampliar-se. No sembla que hi tingui que haver problemes financers en el futur encara que s’ha que tenir en compte que el manteniment de l’edifici es costós.

Gaudi va estar treballant per la Sagrada Família 42 anys vivint els 12 últims en el propi templa. S’espera poder acabar les obres el 2026, es a dir, als 100 anys de la seva mort, el 1926 atropellat per un tramvia.      La documentació i maquetes existents permeten seguir l’obre d’acord a com la va pensar Gaudi. Per tant, tot indica que en el futur no hi ha d’haver problemes excepte el propi del ambiciós projecta.

Les diverses i concretes preguntes que es van fer va demostrar l’interès del tertulians en aquesta espectacular obra barcelonina i l’ampli coneixement de la ponent sobre el projecte.

Marc Sala (Ponent)

 COM APROPAR L’OPERA

 

Marc Sala, tenor i divulgador musical, explica que es va enamorar de l’opera des de molt petit i a mes va tenir clar que volia divulgar l’afició. A l’escola va cantar i a casa no parava de posar un vinil de “Carmen”.

Va començar la seva tasca de divulgador al teatre de Sarrià amb èxit, fet que el que el va reafirmar en el projecta. Però el problema és que es fan servir pocs recursos a la docència per a que els nens i nenes entrin en el mon de la música clàssica i l’opera. Quasi es podria dir que en el nostre país la població és majoritàriament analfabeta des del punt d vita musical. A Alemanya, per exemple, una gran part dels nens toquen la flauta. La pregunta que en hem de fer és de com podem fer arribar la musica, s’entén que clàssica, a mes gent. Hi ha qui porta els fills a musica però els pares no van a concerts, a l’escola es pot ensenyar música però quan acaben no hi ha entorn cultural.

També és cert, però, que l’afició a l’opera al nostre país  va creixent igual que a la resta del mon. No es pot oblidar que en la música clàssica hi va haver una ruptura similar a la pintura amb els figuratius. Wagner arriba al cim i Mozart al límit. Desprès sobrepassant la línia tradicional amb musica  com la de Schomberg o Mahler La teoria és que tots els sons tenen el mateix valor.

Que substitueix la musica clàssica o l’opera? La resposta la porten les noves formes de propagar la música i la tecnologia. Cinema, radio, diversificació de l’oci i els instruments per emmagatzemar la música que ja no fan necessàries les orquestres en directa. Aquesta es la diferencia fonamental entre l’actual “musical” i l’opera, encara que el musical tampoc té un gran públic. Tot i així l’opera continua sent la fusió de totes les arts i es l’única experiència musical amb un concepte global i complexa.

Es parla després de la faceta el ponent com a tenor. Fa alguna demostració espontània de la seva veu quedant tots els oients impressionats. Explica que no és el mateix el que li agrada a en ell que el que li agrada a la seva veu. Tampoc es aconsegueix el mateix resultat segons el lloc que es canta. Comenta que el Liceu no es un exemple de bon auditori. Comenta que creu que no s’ha de fer gaire cas a la crítica perquè no deixa de ser una opinió evidentment subjectiva. Fa un repàs del darrers i actuals cantants.  

Finalment dona informació de les properes activitats per apropar l’opera. Les més immediates seran a l’octubre a Sant Cugat i Sarrià amb una Opera de Cambra de Rossini, una soprano i piano i una sessió de cant de Carlos Pachon i  Xavier Sanz. I també hi haurà un espectacle infantil relacionat amb Romeu i Julieta. S’informarà a AGORA de totes aquests actes,

L’auditori va quedar encantat i amb les expectatives superades.  

Dory Sontheimer (ponent)

 Les set caixes

 

La Dory Sontheimer explica que va néixer a Barcelona, de pares alemanys, estudia en una escola catòlica alemanya i no coneix els seus antecedents jueus fins la mort del seu pare quan tenia 18 anys, però no en va saber gran cosa mes. El seu pare no era practicant catòlic i la seva mare una mica més.

A casa seva, però, mai es plantegen les seves arrels. Havia acabat la guerra i es coneixia evidentment el problema amb els jueus. Jueus que a Alemanya no arribaven a l'1% de la població. La qüestió és el perquè els jueus es converteixen en el punt de mira. La ponent no considera que els jueus es destaquessin per ser un grup tancat en si mateix ni per ser més intel·ligents. El que si era cert es que, en el període entre guerres, a Alemanya hi havia encara analfabetisme i, en canvi, els jueus, per raons principalment religioses, eren més cultes i tenien una millor formació. Es tenia que llegir el Torà, per exemple. En general, però, era un grup integrat en la societat i no especialment important. Era molt més nombrosa la colònia jueva a Polònia, Rússia o a Txèquia. En resposta a una pregunta, la ponent reitera que no considera que, en termes generals, els jueus tinguin un grau d’intel·ligència superior a la resta de la societat.

Els Sontheimer estaven  a Barcelona, en teoria per raons econòmiques, en concret l’avi Sontheimer havia enviat el seu fill, pare de la Dory, per gestionar l'empresa familiar LEHMANN. Això va ser en època republicana i van venir gràcies a les gestions de la família Broggi. Un cop a Barcelona els seus pares es coneixen. Estem en un temps en que a Alemanya ja es veuen a venir els problemes i de fet és per això que els seus pares son a Barcelona i un oncle aconsegueix visat per anar als USA. La seva mare a Barcelona treballa a SEPU.

A Espanya la família fa vida normal i la Dory és una noia adaptada a l'ambient nacional-catòlic. Quan la seva mare inicia un procés d’Alzheimer es sorprèn perquè comença a parlar de que vindrà la Gestapo. Però no és fins el 2002, a la mort de la seva mare, que en trobar unes caixes plenes de documents quan se li va revelar la impressionant historia de la seva família que, en gran part, havia desaparegut per culpa del nazisme. Va ser aleshores quant va començar a investigar i intentar connectar amb els familiar que encara eren vius. I ja, més endavant, aconsegueix reunir una part de la família a Barcelona tot i estar dispersa per tot arreu, Israel, USA, França, Txèquia, Austràlia, Canada, Boston, Londres, Viena.

Després de molta feina i una tensió emocional molt forta descobreix la sistemàtica i progressiva anul·lació física i moral dels jueus. La pèrdua de drets i propietats, la humiliació pública i finalment la deportació feta salvatgement i emprant el transport en tren com a bestià, en vagons amb 1.000 persones de les que, en el cas dels seus avis, només n’arriben 989. Troba cartes esfereïdores dels seus avis amb frases com “si ja no tens noticies nostres escriu a la Creu Roja”.  La veritat es que fins al cap de dos anys de l’existència del Govern Federal no va saber que els seus avis havien estat executats. La tasca no va ser fàcil però va poder descobrir els sobrevivents i intentar connectar-los i per altra banda, exposar-ho en un llibre: Les set caixes, angle editorial.

Creu que el seu testimoni era fonamental per la seva família però també es necessari que la societat conegui el que va passar.

La tertúlia va ser seguida amb especial interès i molt ben rebuda.

Mercedes Barceló Recasens i Carmen Masferrer (Ponents)

 

ÀFRICA PROFUNDA, PRESENT I FUTUR

 

La nostra companya Mercedes Barceló, Presidenta de Àfrica Digna, ens va comença parlant del interès que, des del primer viatge, va tenir de la situació de l’Africa subsahariana i de la possibilitat que hi havia per superar algunes de les seves dificultats. En el 2004 la Àfrica Digna va començar la seva tasca, inicialment com a metges, però aviat van veure que el que era realment important estava en  l’educació i centrats a Kenya i la zona de Samburo. Al inici, després de 17 hores de viatge, es van trobar amb un ambient prehistòric. La població que van trobar eren pastors seminòmades, polígams i sent l’ablació normal. La organització social es base en las tribus.

La terra es un pedregar, les cases fetes amb fang i excrements animals. Els nens, als 4 anys, ja se’ls enviava a fer de pastors amb una ampolla de llet i tè. El primer que es va fer va ser intentar que acceptessin anar a l’escola primària, el que es va aconseguir donant de menjar. Actualment, després de parlar amb el Secretari del Ministre d’Educació de Kenya ja es té un programa de beques. Així s’ha aconseguit que un 99% del nens vagin a la primària, d’aquests un 32% van a la secundaria i d’aquests un 5% a la Universitat . Afirma que la pobresa te solució, amb 9 euros s’ajuda a un nen a primària.

Es important que la població es quedi en el país. Se’ls ha d’ensenyar a rendibilitzar el que saben fer. Les mares son fonamentals per orientar els fills. També és important donar l’ajut a les dones perquè aleshores no hi corrupció. El criteri valoratiu que te la població,  de mes a menys és: vaques, nens i dones. Els nens es venen per vaques. Per fer la tasca que es van proposar la col·laboració dels missioners es fonamental com a intermediaris necessaris i especialment les missioneres, moltes sud-americanes.

Pel que fa al futur s’ha de dir que després de repartir-se Àfrica els francesos i els anglesos, ara son el xinesos i russos. Els països actuals tal com estan dissenyats es un invent europeu. El xinesos son molt hàbils perquè sota una aparença d’ajut, llegida la lletra petita dels contractes, es descobreix que en el futur s’aniran fent els propietaris de lo mes rentable perquè els africans no podran fer front als compromisos que han firmat. En aquest moment a Àfrica ja hi ha 40 milions de xinesos.

Carmen Masferrer, Vicepresidenta de Active Àfrica, explica que 4 dones i mestres van anar a Malawi i es van trobar amb un país amb economia agrícola de subsistència, condicions que ara, amb la guerra d’Ucraïna, han empitjorat, especialment perquè no tenen fertilitzants.

Van pensar i pensen que l’ajuda al desenvolupament per part d’Occident és fonamental. Per iniciar la seva activitat en les zones rurals va comptar també amb  la col·laboració de monges espanyoles, índies i sud-americanes i des d’ara africanes. L’educació en la zones rurals es feia dins de petites cabanes insalubres. Era important construir escoles com calia. Això sense arquitectes, permisos ni materials. S’ha de pensar que un país amb 20 milions d’habitants no te Facultat de Medicina. Fins ara han completat 19 escoles, tenint el recolzament important dels pares i dels caps de tribu.

Al començament els nens arribaven a l’escola sense esmorzar. Com gran fita es va aconseguir que una organització escocesa dones una papilles com les dels bebès. Ara se’ls hi dona menjar , el que suposa un motiu important per anar a l’escola. A  més de l’ensenyament directa també hi ha un fons de beques efectiu.

La població te una forta tendència a voler venir a Europa. Veuen el que passa a una part dels nostres països i això es un reclam per ells sense saber el que realment els pot passar. Aquesta tendència la reforça un creixement demogràfic molt elevat que fa molt difícil parar-los en la seva idea d’emigrar. El problema dels fills ha estat tant important que s’arribat a veure que nens disfuncionals se’ls lliga a un arbre per que se’ls mengin el lleons.

Un altre problema de pes és la corrupció. Però també s’ha de dir que amb molt poc es fa molt. Amb els recursos privats i l’ajut de empreses es va avançant. I s’està lluitant per aconseguir ajudes públiques. La perspectiva és optimista.

La reunió va ser molt notable i, sobre tot, hi va haver un gran interès de tothom per la feina que s’està fent.

Acabada la tertúlia es van repartir entre els assistents les Memòries de les dues organitzacions i el llibre de Mercedes Barceló “África en el corazón”, de molt recomanable lectura no solament per conèixer l’activitat de la ONG sinó també per lo apassionant del l’Àfrica en la que es mouen. La gentilesa que es va agrair molt. El feedback que tenim de la reunió és molt bo.  

Alfredo Pastor Bodmer (Ponent)

Transició energètica

El Dr. Alfredo Pastor ha estat darrerament investigant sobre  la transició energètica i el seu coneixement del tema està avalat per la seva trajectòria  professional ja que, entre altres responsabilitats, Secretari d’Estat d’Economia, Director General del INI i President d’ENHER. Va afirmar que creia que, tard o d’hora, s’havia de plantejar el procés de la transició energètica no tant sols pel canvi climàtic sinó també pel progressiu increment del cost de l’energia i la gradual escassetat de recursos. Es necessari substituir els combustibles fòssils i això vol dir que s’ha de modificar la font del 84% de l’energia que es consum, energia que es dona com a descomptada quant es necessita per a tot i cada cop és mes cara i es compta amb menys recursos. El problema que es planteja no es evidentment fàcil. A més s’ha de tenir en compta que la majoria del consum es concentra a la industria el que vol dir que serà necessari modificar el sistema industrial. I a més la necessitat de modificar els sistema energètic esta motivat tant perquè ens trobem que s’estan esgotant els recursos com que també ens falten els abocadors necessaris. L’esforç es que es planteja és considerable però també s’ha de tenir en compta que l’oposició al canvi que volent imposar alguns sectors és important perquè hi ha molts interessos en joc.

L’evolució a noves fonts vol dir energia mes cara i mes dificultat a tenir-la. D’entrada els actuals recursos tradicionals ja son cada vegada mes cars. El petroli, per exemple, ja s’ha de buscar a 3.000 metres; la imatge de fer un forat i que surti el líquid ja és historia. La única de les actuals fonts d’energia que té futur es la nuclear tot i que s’ha d’aconseguir un millor aprofitament.

Hi ha un concepte sobre el que s’haurà de canviar d’òptica, el creixement. Fins ara es la variable a la que s’ha donat mes importància però ni el creixement es il·limitat ni es un índex que porti la felicitat. Evidentment alguns sectors i alguns països necessiten el creixement però no podem centrar tota la nostra activitat en el creixement com sembla que s’ha fet fins ara. En concret s’ha de fer un esforç en reduir el consum d’energia com, per exemple, pensar en la rehabilitació d’habitatges i la planificació del nous o repensar l’agricultura i la ramaderia pel seu elevat cost energètic. Això no vol dir que anem a un creixement cero però serà inevitable que proporcionalment els pobres siguin mes rics i els rics mes pobres. Per altra banda no podem oblidar que la població, especialment la del primer mon, està petin un descens perquè la gent no vol tenir tants fills. Cert que en part es pot pal·liar amb el creixement de l’esperança de vida, però això també planteja nous problemes.

Per tant la transició energètica no comporta solament trobar noves fonts d’energia, que no és fàcil, sinó que a més s’ha de preparar la societat per modificar, sinó reduir, el tren de vida. I en conseqüència s’ha d’afrontar el canvi seriosament i s’han de prendre decisions importants ja. Cal pensar que el desenvolupament de noves fonts  es un tema important però igual o més n’és la transició cop a un nous us de l’energia.

La tertúlia va ser animada i la intervenció dels participants nombrosa el que mostra l’interès que va comportar el tema.