Carlos Mir (Ponent)

No va caldre gaire presentació del ponent Carlos Mir per ser prou conegut per les seves aparicions a televisió com a crític de cine. Es va parlar dels recents premis Oscars i també dels Goya i els Gaudi. Hi ha diferencies entre aquests premis y els Festivals de Cinema com Cannes, Sant Sebastian, Venècia o Sitges. Els primers estan concedits per acadèmics que, com el cas dels Oscar, estan formats per unes 8.000 persones. En canvi en els dels Festivals hi ha un Jurat. En el cas dels primers son per pel·lícules ja estrenades mentre que els segons son films mes recents. Es va discutir quins poden ser mes representatius i es va considerar que probablement els dels Festivals en els que es descobreixen nous valors encara que cadascun escombra cap a casa seva. Es fa un repàs dels premis donats en els Oscars comentant d’algunes virtuts de les pel·lícules premiades i cadascú manifesta la seva opinió.

Es va plantejar per què Barcelona no te el seu festival. En Carlos Mir va explicar que ja es va organitzar anys enrere el Festival del Cinema en Color a on s’hi podien programar algunes pel·lícules prohibides. Ara nomes queda el “Festival Sant Jordi” que programa el cinema Verdi. En canvi el de Sitges està en la cresta de l’ona.

Sobre qui “mana” a l’hora de fer les pel·lícules s’explica que fonamentalment es el productor i es comenta la gran influencia de Hollywood encara que no es pot menysprear la importància de Bollywood.

Es demana al ponent quantes hores li suposa la seva feina i explica que cada setmana s’estrenen 8 o 9 pel·lícules i que cada mati en veu normalment dues. Se li pregunta quines son les seves pel·lícules preferides i diu que 2001 Odisea en el espacio, Cantando bajo la lluvia, Yellow submarine i Viridiana.  

Es parla també del futur del cinema. Sembla clar que la virtut del cinema en comparació de la televisió és la gran pantalla, el silenci i concentració que comporta la sala de projeccions. Però es evident la gran força de la televisió i que arriba a influir en la forma de fer cinema. Per altra banda la industria del cinema és cara i només s’aguanta gracies a les sales multicines i el marketing que les acompanya con la venda de begudes i  crispetes i serveis de l’entorn.

Després d’un ampli canvi d’impressions en el que participen tots els presents s’arriba a la conclusió que el cinema serà minoritari però que no hi ha altre mitja igual i que les sales de cinema no son fàcilment reemplaçables per altres instal·lacions.