Carles Ferrater (Ponent)

Carles Ferrater es Doctor Arquitecte per l’escola Técnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i la seva amplia trajectòria internacional fa que avui sigui un dels Arquitectes espanyols de mes prestigi al mon.

Es membre de la Reial Acadèmia de Sant Jordi, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya,Doctor Honoris Causa per la universitat de Trieste, director de Arquitectura de  la universitat Menendez y Pelayo, assessor Urbanístic durant el seu mandat de l’alcalde Trias, Premi Nacional d’Arquitectura Espanyola,Premis ciutat de Barcelona i Ciutat de Madrid entre altres .

La seva  variada activitat Professional a diferents països  li permet tenir una visió molt interessant de l’arquitectura i Urbanisme contemporanis.

Comença la seva intervenció deixant clar que es absolutament contrari a la Arquitectura com ESPECTACLE, tant de moda entre alguns Professionals, entre altres motius perquè la característica d’un espectacle es que es efímer , y l´ Arquitectura per definició es un un fet perdurable en el temps i com a tal absolutament decisiu en el paisatge Urbá,però no pot esser simbòlica perquè no existeix un llenguatge que l’identifiqui.

 Com exemples cita la torre Agbar ,edifici que degut a que  esta projectat tan sols com arquitectura Espectacle, no serveix per res , ni com oficines , ni com hotel, ni per habitatges ja que els intens d’aquets usos han sigut un fracàs.

 Respecte la Sagrada Família , sempre ha estat en contra de la continuació de les obres, perquè actualment se l’estant inventant i el mes greu es que Gaudi va projectar una Arquitectura Artesanal y el que estem construint ara  es una Arquitectura Numèrica i de Formigó Armat.

Però també es veritat que actualment es un element absolutament ICÒNIC de la Ciutat, i per tant està pel damunt de  la qüestionable qualitat arquitectònica i per això es imprescindible la gestió dels espais que l’envolten, expropiant edificis i  alliberant espais, per tal de crear un entorn adequat.

En Luis Sanglas pregunta quina es  la seva opinió sobre l´ urbanisme i  la mobilitat a Barcelona. La resposta es que la trama Cerdá funciona molt be i afavoreix la mobilitat,i al tenir l’eixample molta capil·laritat, permet fer un gran nombre d’alternatives. Vies rapides, itineraris peatonals, superilles o millor sistemes d’illes,carrils bici  etc.  En quan el Tramvia creu que es un error greu ( respecte al qual ja l’alcalde Hereu va perdre un referèndum) perquè te un cost  elevadíssim, i una velocitat especifica tan baixa que des de Esplugues a Francesc Macià es triga 1,30 hores i per tant no serveix pels desplaçaments laborals diaris, en contraposició del Metro que te una gran eficàcia. Es per això que no s’explica la paralització de la imprescindible  línea 9 , que ja te trams perforats e inclús algunes estacions fetes. Com complement es podrien construir llançadores elèctriques i una eficaç xarxa de bicicletes elèctriques pels desplaçament  de proximitat. I tot això tenint en comte que l Ajuntament te superàvit i no sap com gastar els diners.

En qualsevol cas es necessari treure uns 300,000 coxes de Barcelona, però el planejament i la gestió te que ampliar l’àmbit fins als 3,5 milions d’habitants i probablement 27 municipis i tornar a creure en la Corporació Metropolitana.

En Robert Cortadas manifesta la seva preocupació per la manca de control en el cost de l’arquitectura i les poques iniciatives que existeixen. Ferrater opina que realment a Europa la preocupació per aquest problema es poca molt  al contrari que als Estats Units .Ell  treballa am la Fundació Catalana ESPLAÍ que te per objectiu fer cases de colònies a preu fix. També  explica el greu error que es abaratir el pressupost de  l`obra directament perquè comporta la disminució de la qualitat de l’edifici, el que es un desastre. La solució correcta es la disminució de partides d’obra, com per exemple eliminar regates,acabats , paviments etc. Si faig una paret de bloc de formigó i la pinto elimino les partides d’enguixats. Si el tancament de les façanes es portant puc eliminar els pilars  interior i abaratir l’estructura. Aquest sintema em permet reduir las 17 partides normals d’un projecte,  a 10 el que  representa un estalvi important sense disminuir la qualitat.