Raphael Nagel (Ponent)

Tras la pertinente presentación, el Sr. Nagel comienza exponiendo brevemente los antecedentes y circunstancias que le llevaron a escribir su libro “Turbocapitalismo. Los maestros de la quiebra”.

La animada conversación se desvía hacia el papel de los medios de comunicación. En este sentido, el ponente defiende que en la actualidad el contenido de la noticia es secundario, puesto que lo verdaderamente relevante, para la subsistencia empresarial del medio, es la mera captación de lectores, al margen del alcance de la propia notica.

La segunda parte de la tertulia se dedica más intensamente a los aspectos económicos. Se analiza la actual situación financiera así como las condiciones en que se ha venido otorgando crédito en estos años de crisis.

Según el ponente, el boom inmobiliario ha operado el efecto de pervertir la estructura empresarial en España, empujando a los empresarios a obtener rápidos beneficios en la construcción, abandonando ramas de negocio menos lucrativas a corto plazo. Se analiza asimismo el papel de la banca, y particularmente el creciente proceso de concentración, con merma de la competencia, dado que actualmente cuatro entidades financieras concentran el ochenta por ciento del negocio bancario. De manera colateral se aborda la situación de la industria y la política monetaria que pretende, sin conseguirlo a juicio del ponente, la estimulación de las ramas productivas de la economía.

El tramo final de la charla se dedica a la Fundación Nagel, recientemente creada  con el propósito de difundir la cultura financiera entre la ciudadanía, a fin de proporcionarle elementos de conocimiento suficiente para contrarrestar las malas prácticas bancarias. A la hora habitual se da por concluida la tertulia, con la tradicional fotografía del conjunto de los asistentes.

 

VISITA AL PARLAMENT EUROPEU

Brussel·les ens va rebre amb un temps magnífic el que ens va permetre fer una visita turística a la ciutat molt còmoda i agradable i perfectament dirigida per la nostra amiga Ana Aguilar. Varem sopar amb l’Ernest Maragall que ens va fer un magnífic resum de les tasques dels parlamentaris i del Parlament en general.

Var di que hi han tres frases dites per  personatges famosos serveixen per definir la Unió Europea: La Unió Europea (US) és un miracle, la UE és l’interès dels Estats y la UE és una OPI (= Organització Política Interessada)

Va explicar que les decisions es prenen per unanimitat amb excepció de dues matèries: la  moneda única i la lliure circulació dintre del territori

Ens va explicar que la UE està formada per 3 organismes:

 

 

 

1)        CONSELL DE LA UE: és el principal òrgan legislatiu i de presa de decisió de la Unió Europea, i representa els estats membre. El Consell el componen els representants dels Estats Membres. Els Estats hi envien un representant, que sol ser el ministre competent amb la matèria en discussió, tot i que poden ser caps de Govern i caps d'Estats. En els casos en els que en l'ordre del dia de la reunió, hi hagi assumptes relacionats amb la unió monetària i/o econòmica, la presència dels caps d'estat o de govern és obligatòria

 

2)        COMISSIÓ: és una institució políticament independent que representa i defensa els interessos de la Unió Europea i en regenta el poder executiu. El seu principal objectiu és la legislació entorn de polítiques i programes d'acció, i és així mateix la responsable d'aplicar les decisions del Parlament Europeu (PE) i el Consell de la Unió Europea.

 

3)        PARLAMENT EUROPEU: es la institució parlamentaria de la UE

 

El Parlament Europeu no té iniciativa legislativa. En l’actualitat  hi han 8 grups polítics, amb 751 eurodiputats repartits per països utilitzant el principi de proporcionalitat decreixent: es a dir que els Estats amb més població tenen més escons que els menys poblats, però aquests en tenen més que els que els hi pertocaria aplicant estrictament el criteri proporcional.

El Parlament Europeu treballa per “Comissions”: 20 organitzades de forma permanent. Cada eurodiputat ha de formar part com a mínim una Comissió permanent i suplent en un altre. El pressupost majoritari (al voltant dels 155.000 M d, euros) es reparteix entre “agricultura” i “política de cohesió” (creixement de les regions)

En definitiva varem treure la conclusió que els parlamentaris comunitaris estan molt mes propers als problemes que els hi plantegen els votants que no pas en els Parlaments del nostre país.

El dimecres 28 varem visitar el Parlament acompanyats pels assistents d’en Maragall, els Srs. Perales i Angusto, que ens van atendre magníficament. Varem conèixer les instal·lacions i varem poder assistir a les discussions del Comitè de Pressupostos que va ser molt interessant. Varem poder comprovar amb il·lusió la part del pressupost que es dedica a les visites.

La conclusió final que varem treure molts de nosaltres és que les institucions europees funcionen i que el nostre país ha d’estar atent del que es fa en elles.

Tot el grup, format per 10 membres d’AGORA FUTUR i dos més convidats, vam quedar encantats de la visita i del agradable que va ser conviure un parell de dies junts. 

 

 

Joan Laporta (Ponent)

Què vas sentir en el moment de ser elegit President del Barca?....lli preguntarem....  i va contestar: Molta il·lusió i també una gran preocupació.... Així va començar una llarga exposició de mes de 2 hores, dels anys que es va dedicar amb cos i ànima a la per ell  grandiosa tasca de presidir aquest Club, que te per eslògan “ mes que un club”. .

  Va passar de comentar las eleccions contra un candidat, que ell va definir “Lampedusiá”…Sent publicitari no va saber fer arribar el seu missatge als socis…  Després de guanyar les eleccions  varem creure que  aquell moment era millor no aixecar catifes per no ferir  als predecessors amb demandes inútils per la entitat…

Amb cert sentit del humor va fer una glosa de las relacions amb la Federacion Española i el seu President amb important influencia en el futbol espanyol.

La figura  de Johann Cruiff, va ser descrita amb viva emoció. Per ell va ser conseller, amic i client particular del seu despatx. Va dir que am ell va aprendre a veure el futbol….Jo creia que sabia de futbol  i del futbol…però no en sabien res..!, però Cruiff i els Beriguistain, Vilanova i Guardiola, el veien amb un altre dimensió. Quan va optar per Guardiola, fent de la necessitat virtut, el Pep va acabar la conversa dient: Si soc entrenador ho guanyarem tot. Laporta va pensar, que ho deia de conya…..i així va ser!!

Homenatge als homes del Dream Team, encapçalats per el bo de Frank Reijaard, ( el dolent era Ten Cate), que al seu despatx es fumava un tabac de sospitosa procedència.

I moltes visions i apreciacions de un home vital, amic del amics, i de la forca necessària per donar-li al volta a un club que fins llavors estava sumit en el desconcert i pessimisme.

Ell hagués seguit la tertúlia…. i nosaltres també, àvids de sorpreses. A les 16, 20 varem aixecar-nos per la foto ritual i acomiadament del agradable i intens dinar.

Jacint Soler Padró (Ponent)

En Jacint Soler Padró va començar explicant que  quan era regidor de l’ajuntament de Barcelona , escollit pel terç corporatiu (universitats i col·legits professionals), a l’època en que l’alcalde era en Enric Massó, va ser el primer polític que va parlar català en un ple, després de 36 anys, però no va poder acabar el seu discurs ,ja que el secretari Sr. Bermejo li va impedir, emparat per una llei de l’any 30.

Aquest fet va ser un detonant històric que accelerà els futurs moviments democràtics.

Un any després , en Jacint va ingressar a la presó Model de Barcelona ,durant 30 dies ,per una falta a l’autoritat militar, en relació amb l’expedient obert al periodista Huertas Clavería. En Jacint havia sol·licitat que es convoqués un Ple Municipal per tal de tractar assumptes relacionats amb la llibertat d’expressió però l’autoritat militar va considerar que aquesta actuació representava una intromissió il·legítima a la seva jurisdicció

A continuació, el ponent ,advocat i economista, va explicar que, malgrat la seva trajectòria catalanista, progressista i lliberal, no era partidari de la independència. Creu més en un federalisme ben negociat, que amb una desconnexió, ja que aquesta comportaria grans problemes econòmics i de mercat, entre d’altres.

Seguidament , va tenir  lloc un viu i interessant debat sobre aquest polèmic tema. Es va debatre la possibilitat d’un referèndum vinculant, dels exemples del Quebec ,Escòcia etc.

Finalment, es va parlar de la Comunitat Europea i dels seus últims esdeveniments, de la segura depreciació de l’euro i de la necessària modificació de la política del Banc Central.

Josep Lluís García Sena (Ponent)

Varem tenir el gust de rebre en Joan Colomer, industrial de tenería, que vent habitualment a Xina i l’enginyer Josep Lluis García Sena que ha estat vivint quatre anys a Xina muntant una fabrica. El Sr. García Sena va explicar que es necessiten 1.500.000 de pells a l’any i això s’ha de buscar a tot el mon, raó per la que la fàbrica Colomer va entrar en el mercat xinès. Però a Xina, feta la transició política i especialment l’econòmica el 1984, es va partir de la base de que el creixement econòmic no necessita que es faci en un entorn democràtic, i, en aquest context  va demanar fonamentalment tecnologia. Actualment el progrés econòmic es desenvolupa a la costa però continua manant el Partit comunista i entre altres principis s’obliga a que un fabricant doni feina, menjar i llar. El resulta es que actualment 200 mil·lions de xinesos viuen millor que a Europa. Pel seu desenvolupament necessitaven divises i en el any 1988 ja varen aconseguir que existís un mercat privat normal mentre que les botigues del Estat estaven buides. En aquest primes anys de la transició, en una vista de Felipe González, l’única empresa espanyola present var ser Colomer Montmany.

En aquests moments una bona empresa està pagant de l’ordre de 12-15 dòlars diaris mentre que les fabriques del Estat paguen 2-3 dòlars dia. I si be no tenen una tecnologia pròpia molt avançada si que son uns grans copiadors. Cert que encara hi ha un 85% de la població que viu al camp però esperen que el 2025 tindran 300 mil·lions de persones de classe mitja.. En aquest moment estan comprant deute americana i busquen col·laboració econòmica i técnica. Preguntat sobre si Xina és un perill per Europa contesta que l’impuls de progrés del mon occidental continua sent superior al xinès. Però han aconseguit que a Xina tothom tingui un plat d’arròs diari mentre que això no passa a India o Pakistan.

Respecta als països de l’entorn els xinesos tenen un gran esperit de treball i no existeixen castes. Per altra banda , si bé no hi ha democràcia, tampoc hi ha fam i la dona està en la mateixa consideració que l’home. La tertúlia va ser tant interessant que, acabada aquesta, la conversa va continua una bona estona en els passadissos.

 

 

Joan Hortalà (Ponent)

Va ser un tertúlia seriosa i molt participativa amb una exposició molt clara del ponent. Es va començar parlant de la influencia de la política en l’economia. L’amic Joan Hortalà va comentar que la política afecta a la economia real però no a la financera. En aquest moments hi ha inversió en les despeses de manteniment i noves tecnologies. Amb el Tripartit es va produir una dissociació entre política i economia. Ara la política industrial i agrària es fixa des de Madrid.

El  problema actual és que hi ha un important perill degut als baixos interessos existents. Per sota del 2% la política financera no és eficaç. Si, a més, es té en compta que la reducció de la despesa pública ha arribat al seu límit,  que la política fiscal es inamovible per l’alt nivell d’impostos i que la injecció de liquidesa ha esta molt gran, s’ha de deduir que el marge d’actuació es molt limitat. Es curiós que tot i l’augment de liquidesa no hi ha inflació. Per altre banda aquesta no arriba a l’economia real perquè els bancs inverteixen en deute públic i en hipoteques a les seves pròpies vivendes. I això es produeix en una economia com l’espanyola a on el finançament bancari es fonamental i sobre dimensionat. En aquest sentit el Mercat Alternatiu Borsàtil (MAB) no ha estat eficaç. A les empreses petites i mitjanes no els hi arriba el crèdit per tresoreria i circulant i les exigències per la inversió son molt estrictes. I això en un país que és al mes lligat del mon al finançament bancari.

En aquesta situació ens trobem que si bé el deute privat finalment es torna, el deute públic només s’amortitza amb nova deute. Per altra banda sembla que existeix una nova recessió. Disminueixen les vendes i l’Estat no dona joc, no hi ha demanda pública. Cert que l’economia espanyola ha estat creixent al 3%, però es un creixement mal distribuït.

Finalment es fa un petit repàs de els sectors econòmics catalans. Es comenta que de les famílies industrials de 1914 queden actualment només dues. Ha desaparegut la industria tèxtil i la metal·lúrgica. Mentre altres regions espanyoles creixen, Catalunya ha passat de ser el 22% de PIB espanyol al 19%.

Com a sectors dinàmics se citen el de biomèdica i tecnologia.

Els Assistents i ponent de la tertúlia