Què vas
sentir en el moment de ser elegit President del Barca?....lli
preguntarem.... i va contestar: Molta il·lusió i també una gran
preocupació.... Així va començar una llarga exposició de mes de 2 hores, dels
anys que es va dedicar amb cos i ànima a la per ell grandiosa tasca de
presidir aquest Club, que te per eslògan “ mes que un club”. .
Va passar de comentar las
eleccions contra un candidat, que ell va definir “Lampedusiá”…Sent publicitari
no va saber fer arribar el seu missatge als socis… Després de guanyar les
eleccions varem creure que aquell moment era millor no aixecar catifes
per no ferir als predecessors amb demandes inútils per la entitat…
Amb cert sentit del humor va fer una
glosa de las relacions amb la Federacion Española i el seu President amb
important influencia en el futbol espanyol.
La figura de Johann Cruiff, va
ser descrita amb viva emoció. Per ell va ser conseller, amic i client
particular del seu despatx. Va dir que am ell va aprendre a veure el futbol….Jo
creia que sabia de futbol i del futbol…però no en sabien res..!, però
Cruiff i els Beriguistain, Vilanova i Guardiola, el veien amb un altre
dimensió. Quan va optar per Guardiola, fent de la necessitat virtut, el Pep va
acabar la conversa dient: Si soc entrenador ho guanyarem tot. Laporta va
pensar, que ho deia de conya…..i així va ser!!
Homenatge als homes del Dream Team, encapçalats
per el bo de Frank Reijaard, ( el dolent era Ten Cate), que al seu despatx es fumava
un tabac de sospitosa procedència.
I moltes visions i apreciacions de
un home vital, amic del amics, i de la forca necessària per donar-li al volta a
un club que fins llavors estava sumit en el desconcert i pessimisme.
Ell hagués seguit la tertúlia…. i
nosaltres també, àvids de sorpreses. A les 16, 20 varem aixecar-nos per la foto
ritual i acomiadament del agradable i intens dinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada