Josep Lluís García Sena (Ponent)

Varem tenir el gust de rebre en Joan Colomer, industrial de tenería, que vent habitualment a Xina i l’enginyer Josep Lluis García Sena que ha estat vivint quatre anys a Xina muntant una fabrica. El Sr. García Sena va explicar que es necessiten 1.500.000 de pells a l’any i això s’ha de buscar a tot el mon, raó per la que la fàbrica Colomer va entrar en el mercat xinès. Però a Xina, feta la transició política i especialment l’econòmica el 1984, es va partir de la base de que el creixement econòmic no necessita que es faci en un entorn democràtic, i, en aquest context  va demanar fonamentalment tecnologia. Actualment el progrés econòmic es desenvolupa a la costa però continua manant el Partit comunista i entre altres principis s’obliga a que un fabricant doni feina, menjar i llar. El resulta es que actualment 200 mil·lions de xinesos viuen millor que a Europa. Pel seu desenvolupament necessitaven divises i en el any 1988 ja varen aconseguir que existís un mercat privat normal mentre que les botigues del Estat estaven buides. En aquest primes anys de la transició, en una vista de Felipe González, l’única empresa espanyola present var ser Colomer Montmany.

En aquests moments una bona empresa està pagant de l’ordre de 12-15 dòlars diaris mentre que les fabriques del Estat paguen 2-3 dòlars dia. I si be no tenen una tecnologia pròpia molt avançada si que son uns grans copiadors. Cert que encara hi ha un 85% de la població que viu al camp però esperen que el 2025 tindran 300 mil·lions de persones de classe mitja.. En aquest moment estan comprant deute americana i busquen col·laboració econòmica i técnica. Preguntat sobre si Xina és un perill per Europa contesta que l’impuls de progrés del mon occidental continua sent superior al xinès. Però han aconseguit que a Xina tothom tingui un plat d’arròs diari mentre que això no passa a India o Pakistan.

Respecta als països de l’entorn els xinesos tenen un gran esperit de treball i no existeixen castes. Per altra banda , si bé no hi ha democràcia, tampoc hi ha fam i la dona està en la mateixa consideració que l’home. La tertúlia va ser tant interessant que, acabada aquesta, la conversa va continua una bona estona en els passadissos.