Joan Clos (Ponent)

EL PROBLEMA DE L’HABITATGE

En la  presentació del ponent s’exposa la seva llarga trajectòria professional que passa per Alcalde de Barcelona, Ministre d’Industria, Ambaixador a Turquia i Azerbaidjan i finalment Director executiu de l’ONU-Hàbitat. Es a més autor del llibre LA VIVIENDA SOCIAL Y ASEQUIBLE.

Comença la seva exposició manifestant que el lloguer continua sent el principal recurs per disposar d’habitatge i això vol dir que hi ha d’haver inversors i que aquests esperen aconseguir almenys recuperar la inflació o el que s’aconseguiria amb el deute públic que el podem situar en un 3% o 4%.  Això, per una banda, no és fàcil i, per altre, no totes les economies personals es poden permetre aquesta despesa. Tal com ha manifestat el Banc Mundial, el cost de l’habitatge no hauria de superar el 30% dels ingressos familiars. Aquesta xifra per ingressos mitjos pot ser alta però acceptable però es prohibitiva per rendes baixes en certs sectors geogràfics. Recalca el ponent però que no es pot generalitzar el problema. En realitat se centre a Madrid, Barcelona i alguna ciutat mes. Però evidentment es un assumpte greu en aquest casos. Probablement els cost de l’habitatge a les famílies no supera el 10% de mitja a Espanya. Els intents de les Administracions de solucionar la qüestió pels que tenen un problema d’habitatge ha provocat que, en moltes ocasions, es faci derivar les inversions cap a productes mes rentables i segurs. Però la prova de la gravetat del problema a Barcelona està clar en el fet que, amb excepció de dos grans immobiliàries, la majoria han fet fallida. L’actual situació es que  el 70% dels pisos son de propietat i els fons d’inversió internacionals no inverteixen a Espanya, entre altres raons , perquè son institucions malt vistes.

Encara que és difícil de tenir dades clares és probable que el problema en els llocs conflictius afecti al 16% de la població i entre ells hi hagi 300.000 immigrants.. El 20% dels afectats son joves que, a més,  volen viure en el seu barri tradicional, normalment car.

Opina el ponent que una de les vies fonamentals per solucionar el problema és augmentant l’oferta i una via clara és incrementant el volum de construcció. Però aquesta és una solució mal vista políticament. Però en canvi és el sistema mes clar de posar en el mercat pisos sense incrementar seriosament les despeses d’infraestructures. Aprofitar millor el  dret de vol no suposa mes clavegueram, mes carrers ni mes transports públic. Per altre banda hi ha un fet cabdal que s’ha de tenir en compta. Espanya es el país numero 1 pel que fa a segon i tercer habitatge. Ens hem de preguntar fins a quin punt això té sentit.

L'intercanvi d'idees va ser abundant i per tant van quedar molts temes per tractar. És evident que el problema es complex i que requereix més discussió.

Josep Antoni Duran Lleida (Ponent)

LA POLITICA EN EL FUTUR INMEDIAT

Manifesta el ponent que ve a parlar i escoltar i que començarà, si sembla be, parlant de Catalunya. Pensa que se està iniciant un procés de normalització però que no serà fàcil ni ràpid. Creu que el President Illa és persona sòlida però no li serà planer ni còmode treballar conjuntament amb els seus aparents socis.. En primer lloc hi ha el problema de la rivalitat entre ERC i Junts que es miren de reüll. A favor del President  hi ha que no es previsible un avançament d’eleccions però es evident que es tindrà a Catalunya una legislatura complicada.

Pel que fa a Espanya la polarització entre PP i PSOE es forta hi es quedarà. No hi ha una política, com en temps enrere, a on  Convergència feia que els dos partits espanyols tinguessin tendència a anar cap el centre. Ara l’atracció es cap els extrems en eis dos costats. L’estabilitat que donava Convergència ja no existeix. D’altre banda a Espanya els partits catalans son una necessitat per el PSOE i si be, en molts temes, aquests partits i Sanchez tenen finalitats comunes no sempre les condicions son les mateixes. S’ha vist en el cas de  l’amnistia.. Ara es comprova que ha estat greu problema no haver lligat be la transició i   com a assumpta molt important hi ha el del finançament de les autonomies. I en aquest moment és difícil de parlar de finançament  així com d’altres punts que suposin un canvi constitucional.

Pel que fa al àmbit polític internacional s’ha e dir que hi ha una verdadera voladura de les tradicionals normes internacionals. Com a canvi principal sembla clar que USA no veu tant com a gran adversari a Rússia  sinó Xina i això es un canvi fonamental en el panorama internacional. Sembla no preocupar tant que Rússia sigui mes potent si això és en contra de Xina. Com es desenvoluparà aquest fenomen és difícil de predir.

Aquest fet  va acompanyat del creixement evident de l’extrema dreta  entre altres raons perquè hi ha la impressió que la democràcia no es capaç de solucionar qüestions fonamentals com poden ser la immigració o l’habitatge. Per altre banda hi ha problemes que dividiran o ja divideixen fortament la societat com és el cas de la comparació de despesa militar entre USA i Europa, el medi ambient, la immigració o el feminisme, temes que els partits tradicionals no sembla que vulguin encarar seriosament per por a perdre vots.  .

Tot això ve acompanyat d’una falta de resposta global  i unitària dels problemes per part de la Comunitat Europea. En aquest sentit sembla necessari un canvi en la forma de gestionar Europa, tema de complexa solució.

La tertúlia va ser animada i participativa. I van quedar molts temes al calaix.