Joan Cuevas Pareras (Ponent)

ARQUITECTURA I SALUT

Joan Cuevas és arquitecte, membre de BIOHABITA!, cooperativa d’arquitectes
que treballa per aconseguir entorns arquitectònics saludables, el que
s’anomena biohabitabilitat. Inicia la seva exposició manifestant que la relació
entre arquitectura i salut no apareix com a tema a les facultats d’Arquitectura
espanyoles. Exposa que la preocupació arquitectònica sobre el tema va sorgir
els anys 70 a Alemanya, quan després d’una reconstrucció massiva a causa de
la destrucció generada a la segona guerra mundial, van començar a detectar-se
patologies relacionades amb els materials i tècniques noves utilitzades.
L’aparició d’una sensibilitat creixent respecte de la relació entre la salut i el
nostre entorn construït es fonamenta en diversos fets, entre ells:
• Segons la OMS 1/4 de les malalties tenen un component ambiental
• Segons la CEE l’aire interior en molts casos és de pitjor qualitat que
l’exterior
• Creixent evidència científica de que els entorns construïts interiors
afecten el confort, benestar i salut. (Clínica Mayo/ Well Living Lab)
Per explicar això es detecten com a mínim tres fets que han fet canviar
radicalment l’entorn ambiental en el que es desenvolupa la vida de les
persones:
• Aparició i utilització massiva de nous materials, els materials de síntesi
(materials no naturals).
• Aparició i utilització massiva de tecnologia de base elèctrica: l'electricitat
i la comunicació sense fils.
• Concentració de la vida en espais interiors: el 90% del temps. El cos
humà porta milions d’anys habituat quasi únicament a viure a l’exterior.
No es gaire llunyà el fet que la població vivia fonamentalment a l’exterior
(l’home va aparèixer fa 3,8 milions d’anys i només en fa 200, a la revolució
industrial, va començar a concentrar la seva activitat en espais interiors). Ara la
majoria del dia la població viu en llocs tancats, interiors, en contacte amb nous
materials i noves tecnologies.

No hi ha dubte dels canvis produïts en les darreres dècades en el medi ambient
i està comprovat que els habitatges i locals tenen una acumulació de fets que
empitjoren l’entorn. Pel que fa als materials és a recalcar que, per exemple la
EPA, agència de protecció ambiental dels Estats Units, considera que hi ha
40.000 productes en contacte directe amb les persones però només un 1% s'ha
testat adequadament el seu potencial risc. També la tecnologia de base
elèctrica, la radiació electromagnètica, està en el punt de mira de l’afectació
sobre la salut.
Pel que fa a la regulació d’aquest nou panorama arquitectònic no hi ha, en
general, resolucions administratives clares i extenses entorn al problema.
Tenint en compte tot l’anterior, seria recomenable que al construir es prengui
especial cura en la parametrització de 5 vectors que es consideren que
determinen la qualitat dels espais interiors: del confort, la benestar i finalment
de la salut de les persones que els habiten.
És per això que, alhora de construir, s’hauria de tenir en compta cinc
paràmetres fonamentals:
 Tèrmics
 Lumínics
 De so
 Aire interior
 Bioelectricitat o electroclima
Per altra banda, no es pot ignorar que els habitatges i locals funcionen amb
persones i, per tant, la seva participació és fonamental.
En relació al vector tèrmic, s’ha de fer notar que els sistemes radiants de
climatització (calefacció i refrigeració) tenen un impacte positiu cap a la salut.
Aquest sistemes eviten l’escalfament de l’aire prioritzant el de les superfícies
alhora que minimitza el moviment de l’aire i per tant el de pols i fibres.
En relació a la llum, s’ha de potenciar la utilització de llum natural i que la llum
artificial tingui característiques (temperatura de color, espectre, etc) que
l’assimilin a la llum del sol. S’ha de tenir en compte que el nostre ritme
metabòlic està sincronitzat amb l’evolució de la llum del sol.
En relació al so, s’ha de tenir en compte l’aïllament respecte de l’exterior i dels
veïns, però també el condicionament per garantir la qualitat acústica interior.
L’evidència creixent que el so té un efecte molt nociu sobre la salut ha portat,
per exemple, que a la ciutat de Barcelona la normativa municipal obligui a un

assaig de les condicions d’aïllament dels edificis nous per confirmar que es
compleixen les prestacions obligatòries.
En relació a l’aire interior s’ha de controlar els materials que s’introdueixen a
l’habitatge, possibles portadors de substàncies que s’emanen a l’aire o la
humitat que generem també l’afecten la seva qualitat. La manera més eficaç de
mantenir un aire interior adequat és ventilar, especialment al matí quan hi ha
una gran acumulació d’humitat i CO 2 a causa de la respiració nocturna.
En relació a l’electroclima o bioelectricitat, es fa evident que és un àmbit amb
molta controvèrsia especialment en relació a la comunicació sense fils (wifi,
telefoni mòbil, etc.). En relació a l'electricitat, una de les principals problemes és
la inexistència o baixa qualitat del sistema de presa de terra,.
A Barcelona tenim exemples urbanístics i arquitectònics que tenen en compte
els factors que afecte la salut. Per exemple, Lluís Domènech i Montaner va tenir
molt en compte la ventilació i la il·luminació en el disseny dels pavellons de
l’Hospital de Sant Pau. Les múltiples xemeneies que apareixen a les cobertes
estan més relacionades amb la ventilació de les sales de malalts que no amb
extracció de fums. Tots els pavellons tenen una sala de grans dimensions
circular i orientada a sud per tenir una il·luminació durant el major temps
possible al llarg del dia.
Ildefons Cerdà va projectar l’Eixample tenint en compte l’orientació dels edificis
per maximitzar l’assolellament i el moviment dels vents dominants per facilitar
la ventilació. Els habitatges en la mesura del possible es van construir
passants, amb dues façanes amb orientacions diferents per facilitar la
ventilació dels espais interiors a través de la creació del que s’anomena
ventilació creuada.
Finalment, relacionat el fet que l’ésser humà hagi passat la major part de
l’evolució en espais exteriors, en contacte amb la natura, es va introduir el
concepte de biofília. Aquest teoria, amb diversos estudis que li donen
recolzament, proposa que les persones tenen necessitat d’estar en contacte
amb altres éssers vius, animals o plantes, per a sentir-se bé. La biofília s’està
aplicant per harmonitzar la necessitat humana d’estar en contacte amb la
natura amb la creixent acumulació de població en entorns altament urbanitzats
o construïts.
En el nostre entorn immediat hi ha algunes incipients iniciatives per introduir la
sensibilitat en relació a la salut en els entorns construïts. Per exemple el recent
POUM de Vic o la intenció de la Diputació de Barcelona d’introduir prestacions
de salut als plecs tècnics per a la construcció d’habitatges.

La tertúlia va ser animada i va sorprendre per l’originalitat del tema.