Xavier Civit (Ponent)

El ponent, que entre altres càrrecs ha estat Director General de Turisme, manifesta que es un apassionat del turisme. Explica que el turisme de masses va començar els anys 60 gracies fonamentalment a la expansió immobiliària i a la popularització de l’avió. Ara sembla que es posa en dubta el creixement turístic però la pregunta és: ¿No seria pitjor no tenir-ne?. El turisme, a més de la seva importància econòmica, suposa una possibilitat d’un rellevant intercanvi de cultures. Barcelona està entre el sis destinacions més importants d’Europa i això per diversos motius: el Barça, Costa Brava, Costa Daurada, Gaudí, transport ben estructurat, bon clima i bona relació qualitat-preu. El que mes es critica es el soroll.

Però s’ha de dir que el 2018 el turisme està punxant tant a Catalunya com a Espanya. Els motius son que durant bastants anys hi havia un turisme prestat, fonamentalment de països àrabs i que hi ha una certa imatge d’inseguretat (tant pel fets del 17 d’agost com del 1 d’octubre de 2017). El turisme  suposa 120.000 llocs de treball directes i això no és gens despreciable. El que és important és que la riquesa aportada es distribueixi adequadament ja que hi ha molts sectors que s’aprofiten indirectament del turisme i per altra banda hi ha actuacions fetes per tercers que no suposa ingressos com, per exemple, la conservació de monuments. Aquestes son les raons que justifiquen de la taxa turística. Altre cosa és que se’n faci l’ús mes adient.

Tenint en compta que el turisme suposa el 12% del PIB català, que Barcelona rep 8.000.000 de turistes (i 30.000.000 de “visitants”, es a dir, que no pernocten), és important mantenir la marca Barcelona i  també la de Catalunya. Això comporta vigilar alguns punts fonamentals com l’aeroport –que està col·lapsat- la serietat de les línies aèries, la professionalitat i modernització dels agents com personal i instal·lacions d’hotels i restaurants. L’Administració Publica port influir però el futur l’han de fer els ens econòmics privats que son els primers interessats en el manteniment i creixement del turisme.

Finalment es va parlar de les possibilitats de tenir els Jocs Olímpics d’Hivern. En opinió del Ponent aquestes son altes i fonamentades. En primer lloc perquè s’han canviat les normes en el sentit de valorar les instal·lacions ja existents per disminuir el cost de noves construccions, també que el COI aporta una part molt important del finançament, que bona part dels competidors s’han retirat, Andorra, un possible contrincant, està interessada en el Campionat del Mon i que es poden tenir importants recolzaments dins del COI. Com a punts en contra es que la proposta es polititzi i el fet de que la imatge de l’esquí és que és un esport de “pijos”.

L’auditori va sortir molt satisfet de la tertúlia ja que alguns membres no pensaven que el tema dones tant de joc.