Carles
Ferrater es Doctor Arquitecte per l’escola Técnica Superior d’Arquitectura de
Barcelona i la seva amplia trajectòria internacional fa que avui sigui un dels
Arquitectes espanyols de mes prestigi al mon.
Es
membre de la Reial Acadèmia de Sant Jordi, catedràtic de la Universitat
Politècnica de Catalunya,Doctor Honoris Causa per la universitat de Trieste,
director de Arquitectura de la
universitat Menendez y Pelayo, assessor Urbanístic durant el seu mandat de
l’alcalde Trias, Premi Nacional d’Arquitectura Espanyola,Premis ciutat de
Barcelona i Ciutat de Madrid entre altres .
La
seva variada activitat Professional a
diferents països li permet tenir una
visió molt interessant de l’arquitectura i Urbanisme contemporanis.
Comença
la seva intervenció deixant clar que es absolutament contrari a la Arquitectura
com ESPECTACLE, tant de moda entre alguns Professionals, entre altres motius
perquè la característica d’un espectacle es que es efímer , y l´ Arquitectura
per definició es un un fet perdurable en el temps i com a tal absolutament
decisiu en el paisatge Urbá,però no pot esser simbòlica perquè no existeix un
llenguatge que l’identifiqui.
Com exemples cita la torre Agbar ,edifici que degut
a que esta projectat tan sols com
arquitectura Espectacle, no serveix per res , ni com oficines , ni com hotel,
ni per habitatges ja que els intens d’aquets usos han sigut un fracàs.
Respecte la Sagrada Família , sempre ha estat
en contra de la continuació de les obres, perquè actualment se l’estant
inventant i el mes greu es que Gaudi va projectar una Arquitectura Artesanal y
el que estem construint ara es una
Arquitectura Numèrica i de Formigó Armat.
Però
també es veritat que actualment es un element absolutament ICÒNIC de la Ciutat,
i per tant està pel damunt de la qüestionable
qualitat arquitectònica i per això es imprescindible la gestió dels espais que
l’envolten, expropiant edificis i
alliberant espais, per tal de crear un entorn adequat.
En
Luis Sanglas pregunta quina es la seva
opinió sobre l´ urbanisme i la mobilitat
a Barcelona. La resposta es que la trama Cerdá funciona molt be i afavoreix la mobilitat,i
al tenir l’eixample molta capil·laritat, permet fer un gran nombre
d’alternatives. Vies rapides, itineraris peatonals, superilles o millor
sistemes d’illes,carrils bici etc. En quan el Tramvia creu que es un error greu (
respecte al qual ja l’alcalde Hereu va perdre un referèndum) perquè te un cost elevadíssim, i una velocitat especifica tan
baixa que des de Esplugues a Francesc Macià es triga 1,30 hores i per tant no
serveix pels desplaçaments laborals diaris, en contraposició del Metro que te
una gran eficàcia. Es per això que no s’explica la paralització de la
imprescindible línea 9 , que ja te trams
perforats e inclús algunes estacions fetes. Com complement es podrien construir
llançadores elèctriques i una eficaç xarxa de bicicletes elèctriques pels desplaçament
de proximitat. I tot això tenint en
comte que l Ajuntament te superàvit i no sap com gastar els diners.
En
qualsevol cas es necessari treure uns 300,000 coxes de Barcelona, però el
planejament i la gestió te que ampliar l’àmbit fins als 3,5 milions d’habitants
i probablement 27 municipis i tornar a creure en la Corporació Metropolitana.
En
Robert Cortadas manifesta la seva preocupació per la manca de control en el
cost de l’arquitectura i les poques iniciatives que existeixen. Ferrater opina
que realment a Europa la preocupació per aquest problema es poca molt al contrari que als Estats Units .Ell treballa am la Fundació Catalana ESPLAÍ que
te per objectiu fer cases de colònies a preu fix. També explica el greu error que es abaratir el
pressupost de l`obra directament perquè
comporta la disminució de la qualitat de l’edifici, el que es un desastre. La
solució correcta es la disminució de partides d’obra, com per exemple eliminar
regates,acabats , paviments etc. Si faig una paret de bloc de formigó i la
pinto elimino les partides d’enguixats. Si el tancament de les façanes es
portant puc eliminar els pilars interior
i abaratir l’estructura. Aquest sintema em permet reduir las 17 partides
normals d’un projecte, a 10 el que representa un estalvi important sense
disminuir la qualitat.
