En
un memorable discurs parlamentari del 7 de febrer de 2019 va exposar les línees
generals de la seva visió:
·
Donar pas a l’autonomia catalana.
·
Atorgament de capacitat legislativa
·
Defensar la seva pròpia cultura
El 1901 entra al Ajuntament de Barcelona com a regidor i
crea la Lliga com a partit catalanista,
reformista i moderat. No va ser un partit de líders sinó que els acords es
tenien que prendre per unanimitat. No era especialment monàrquic però el Rei no
el molestava. En un discurs davant del Monarca manifesta que Barcelona està
trista i que necessita diners i equipaments. Va promoure la Llei de jurisdiccions
per mínbar el poder jurisdiccional militar. Això lo va crear problemes i fins i
tot un atemptat. En una ocasió el Rei li demana d’acceptar ser Cap de Govern
però que renuncií a l’autonomia de Catalunya i s’hi nega. Va ser actiu amb el
Projecta de Llei de l’Administració Local de Maura que va ser molt controvertida
a les Corts. Hi van haver 5.511 discursos sobre la mateixa.
En arribar la Setmana Tràgica el 1989 va estar en contra dels revolucionaris però es va oposar a l’execució de Ferrer i Guardia. El 1912 participa activament en la creació de la Mancomunitat catalana. Va ser dues vegades Ministra amb Maura, ambdues per poc temps. Va intenta combatre el contraban, va impulsar l’ordenació bancària i va intentar imposar aranzels en defensa de la industria espanyola, especialment catalana, el que va molestar els terratinents andalusos. El 18 de juliol del 36 el troba navegant per l’Adriàtic. D’alguna manera es posa al costat de Franco.
S’exilia a Argentina. S’havia introduït en el mon del
negocis com a President de la Companyia Alemanya Transatlàntica d’Electricitat
(CATE), la inversió alemanya més important a l’estranger i la principal
companyia elèctrica de llatinoamèrica que posteriorment es va convertir en la Compañía
Hispano Americana de Electricidad (CHADE). La CHADE no va ser una
empresa amb molta bona fama a l’Argentina. Es relaciona Cambó amb lobbys jueus.
Com a mesenes va ser important reunint una col·lecció
d’obres d’art amplia i diversa i va fer important donacions a Barcelona i al
Prado. Tot i la seva activitat controvertida, l’Ajuntament socialista de
Barcelona li va dedicar un bust a Via Laietana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada