Eduard Arruga (ponent)

L’amic Eduard Arruga ens va fer  explicar la historia de com es va crear l’any 1987 la Fundació Banc dels Aliments. Tot va néixer gracies a Jordi Peix que, sent Director de Industries Alimentaries de la Generalitat va veure la necessitat de la creació del Banc dels Aliments  tal com s’havia constituït a Paris el “Banc Alimentaire de Paris”. Es tractava que el rebuig del supermercats es donessin a una institució que ho repartissin entre els entitats menjador.  El banc d’aliments de Barcelona va ser el primer.

El banc té dos principis: la gratuïtat tant de compra con de venda i el transport i el voluntariat.

Espanya té 55 bancs, un per província i a Catalunya 4, Barcelona, Girona, Lleida i Reus. Existeix una Federación de Bancos de Alimentos, amb seu a Madrid. Hi ha també una Federació europea.

El banc es nodreix de donacions d’empreses, de ciutadans i dels excedents de l’Unió Europea. A Catalunya hi ha 1.800 punt de recollida i suposen el 50% de tot el que es recull a Espanya. Les necessitats de liquidesa s’aconsegueix fonamentalment de la Generalitat, els Ajuntament i les Diputacions. Si hi romanent líquid es compren aliments a baix preu.

Els beneficiaris han de tenir la justificació dels seu ajuntament de la necessitat de l’ajut i renovar l’autorització cada 6 mesos. L’evolució dels beneficiaris ha evolucionat de 57.000 el 2008 a 152.000 el 2015. Reben uns 106 quilos per persona i any però se’n necessitarien 484 quilos.

Es fonamental evitar el malbaratament dels productes. Com a articles més convenients hi ha la llet, oli, llegums cuits i conserves de carn i peix.

Joan Majó (ponent)

La tertúlia amb Joan Majó va ser interessant i molt participativa. El ponent ens va parlar del model productiu del futur a Catalunya i a Europa.

Va apuntar que la crisi en la que hem viscut aquets darrers anys ha estat d’origen financer: es va créixer falsament, no es creava valor. Per superar la situació és necessari millorar la productivitat, anar al desendeutament  i a la reindustrialització.

Es venia dels millor període econòmic dels últims anys, en concret dels 60, 70 i 80. Hi va haver creixement industrial, reformes fiscals dels 50 i creixement de l, estat del benestar. A partir de aleshores hi va haver un creixement fictici: augmentava el IPC però sense increment de la productivitat. Mentre que el pas de l´econòmia rural a l, industrial va suposar un augment de valor, en canvi, el pas de l’econòmia industrial a la de serveis no va produir un creixement real. Hi va haver especulació financera però sense que paral·lelament hi hagués creixement real.

La industria suposa unir energia i treball. Els preus energètics desprès de la creació de la OPEP van ser més reals, el que va fer que la industria es tingués que adaptar, i el mateix va passar amb les matèries primes.

La reindustrialització s’ha de fonamentar en l’atenció de l,abans i el després de la fabricació, com la recerca transformada en innovació, l’eficiència en l’ús dels productes naturals, el reciclatge o el fi de l’obsolescència programada. Es a dir, l’opció que té Europa per poder sortir de la crisi a nivell industrial és apostar per innovació i tecnologia. Ser més eficients també implica reciclar més i fe un bon ús de matèries naturals.

Això portarà probablement en una reducció de la mà d’obra i, conseqüentment, s’haurà de fer una bona política redistributiva.

Al llarg de l’exposició es van plantejar altres temes polítics i econòmics del molt d’interès. 

Els assistents i ponents de la tertúlia

Francesc Granell (ponent)

En Francesc Granell ens va exposar que, segons el seu criteri, la independència de Catalunya tindria com a conseqüència l'exclusió de la Unió Europea i, per tant, de l' Euro, ja que, d'inici, no seria reconeguda com Estat per la ONU, donat que alguns del estats que formen part del consell de seguretat, exercirien, sens dubte, el seu dret de veto.

D'altra banda, Catalunya tampoc es tan rellevant per la UE, ja que, encara que es un contribuent net, només compta amb 1.5% de la seva població.

No es pot oblidar, segueix Granell, que l'adhesió ha suposat, des del seu inici, l'any 86, grans avantatges financers en molts sectors i, notablement, en infraestructures ( AVE, etc. ), que el PIB s'ha duplicat, que les exportacions s'han incrementat moltíssim i, fins i tot,  ha "vertebrat" al mercat interior Espanyol.

Així mateix, s’han incrementat els programes de formació i els estudis universitaris ( Erasmus), a més l'entrada en la zona Euro va ser un èxit, augmentant considerablement les inversions estrangeres.

A més,  Catalunya s'ha beneficiat molt d'inversions en I + D, entre d'altres.

Com a conseqüència de la pèrdua de totes aquestes avantatges, el cost de la independència esdevindria molt elevat, tenint en compte, l'incalculable període de transició i transformació que suposaria en tots els àmbits.

A partir d'aquesta exposició d'en Francesc Granell, va tenir lloc un viu debat, en el que cada participant va manifestar les seves opinions i possibles solucions econòmiques i polítiques, a l'actual situació de Catalunya en el context de la seva integració europea. 

Esther Gimenez-Salinas (ponent)

L’amplia i diversa personalitat de l’Esther Gimenez-Salinas va fer que l’ interès dels tertulians fos molt amplia i les preguntes cobrien tot el ventall de les múltiples activitats que ha tingut i té la ponent. Es va començar a parlar de la corrupció que s’ha posat de manifest en els darrers anys al país. Seria important definir quin és el perfil del delinqüent. En qualsevol cas sembla que el 93% del descoberts a Europa son homes. Hi ha que diferenciar la moral i la justícia i també la responsabilitat individual i col·lectiva. Es va parlar de les pressions polítiques i d’altre ordre que tenen els components de la judicatura. Va exposar la feixuga tasca de imposar la pròpia ètica sobre les pressions dels organismes col·legiats i la necessitat de aconseguir que prevalguin els criteris socials damunt dels interessos individuals.

La múltiple experiència de la ponent en els diversos organismes dels que ha format part va fer que la tertúlia fos molt rica i interessant. S’ha de remarcar que la franquesa amb la que va parlar va ser molt agraïda. 

Fernando Perpiñá-Robert (ponent)

L’exposició de l’Ambaixador va ser altament interessant i molt participativa. Ens va parlar del canvi que hi ha hagut en el terrorisme. Ja no és el terrorisme que coneixen els països fins ara. El terrorisme té una estratègia global el que el fa especialment atraient per alguns. Al-Qaeda ha estat superar i ara el que es busca és crear una estructura d’Estat a través del moviment del “ Estat Islàmic “. El seu objectiu es fer-se amb Irak, Afganistan i especialment Pakistan, el que seria molt perillós perquè es tracta de un país amb poder nuclear. També intentaran desestabilitzar Líbia, un país desestructurat, i Jordània. En principi figura com a Cap de l’Estat Islàmic un Califa.

La ONU demanarà la col·laboració de tots els països amb una gran declaració que s’espera per la propera Assemblea General. En la lluita contra l’Estat Islàmic Turquia és un Estat clau, però també Rússia i els Països Àrabs. S’ha de saber que farà Xina, del que quasi no se’n sap res de les seves intencions, però que té molt d’interès en África. Es molt possible que es tingui que enviar contingents militars a Síria i Irak per la lluita armada.

El finançament els hi ve d’alguns països del Golf com Qatar o Aràbia Saudí, dels segrestos i de la venda de obres d’art encara que vulguin fer veure que les destrueixen.

Si be es pretén presentar com un moviment religiós, darrera hi ha interessos econòmics i ideologia política. Hi ha un odi als valors occidentals.