ELS EFECTES DE LA IA EN L’ECONOMIA
El Ponent, professor de
la UOC i la UB, manifesta que estan estudiant els efectes en el mon laboral de
les novetats econòmiques i en concret de la Intel·ligència artificial (IA). En
aquests moments s’estan produint molts canvis i, en relació a la IA, no tenim encara
prou dades i ens hem de moure en el camp de les teories. El primer que ens hem
de preguntar és que és la IA i no confondre-la amb altres tecnologies com la
robòtica. Els robots poden estar governats per IA però no és el mateix ni
sempre han d’anar de la mà. Per altra banda l’assimilació de les novetats evoluciona
exponencialment, els cicles del carbó o l’electricitat van durar 100 anys mentre
que amb 60 anys han aparegut canvis tan disruptius com la robòtica, internet o la
pròpia IA.
Per no confondre cal
ressaltar certes diferències: la robòtica és una tecnologia que pot ésser
programada, costosa, que normalment s’instal.la a la indústria de manera
estratègica i des de la cúpula. La IA és una tecnologia barata (per l’usuari),
sense patents i que normalment entra a les empreses des de la base.
Aquestes
característiques marquen la línia de recerca del Professor Cortadas, ja que una
tecnologia barata i a l’abast de tothom, a diferència del que va suposar al seu
dia la robòtica (el primer robot a la indústria és el que va instal·lar General
Motors el 1961 i costava cents de mils de dòlars), pot suposar una gran
diferència per la indústria catalana i espanyola, on la major part d’empreses
son micro. És el que anomenen democratització de la tecnologia.
La IA es basa en
l’acumulació d’informació i la tasca es processar i prendre decisions cognitives,
és a dir pròpies del coneixement humà. Si parlem de IA generativa (aquella que
ràpidament s’ha instaurat a la societat en forma de ChatGPT o copilot), s’ha de
tenir en compte que les seves respostes encara no son fiables del tot, i és que
la resposta té dos grans problemes, el primer és que és única i dirigida per l’empresa
que l’ha programat i la segona és que ho sàpiga o no, sempre genera una
resposta, encara que no sigui encertada. El ponent per tant proposa utilitzar l’eina
però de manera crítica i detalla els prompts que cal fer servir per millorar-ne
el seu us. Si cal prendre una decisió, que aquesta sigui la pròpia i no la de
la IA.
Una última visió de la
hi ha no és només la seva capacitat generativa si no transformadora, i aquesta capacitat
és la que està posant en alerta a la societat.
Actualment hi ha 7
empreses generatives, 5 son nord-americanes i 2 xineses. El 2024 un 44% de les
empreses espanyoles van utilitzar la IA. L’any passat les empreses amb mes de
10 empleats que van utilitzar la IA van ser el doble del 2023.. I son els
propis treballadors els que fan servir l’eina. Es evident que l’usuari
necessita una certa preparació.
Es important saber a
qui por afectar laboralment la IA. Com mes formació tingui qui l’utilitzi mes
eficaç serà l’eina. I ens hem de preguntar també qui pot perdre la feina. La
resposta clara és: te mes perill de perdre-la l’artista que el lampista. La
recerca actual el què està preveient és que els extrems estan relativament
salvats, els treballadors manuals perquè no té sentit fer servir la i els més
formats perquè en podran treure molt rendiment, en canvi els entremitjos si que
estan en perill. Puntualitza que probablement el què serà substituït son
tasques i no llocs de treball i en aquest sentit potser podem ser més
optimistes.
En el debat però també
va sortir l’elevat cost que té la IA pel medi ambient i es va fer explícit que
l’ús d’aquestes eines demanda molta quantitat d’aigua per refrigerar els mils
de milions d’ordinadors que hi ha per servir d’informació a aquesta maquinària.
També va sorgir la possibilitat de reduir hores de feina si realment la IA substitueix
part d’aquestes tasques, tot i que és evident que no es podrà en tots els
sectors.
El tema donava per mes, nomes estem al començament de aquesta eina. L’interès pel tema va ser elevat.
