Joan Amigó i Francesc Xavier Arrufat (Ponents)

 LA SALUT MENTAL, PRESENT I FUTUR

 

Al iniciar la reunió es cita a Lluis Sentis que acaba de morir aquest mateix dia deixant un molt positiu record. Descansi en pau.

Pren la paraula Joan Amigó, economista i President de l’INSTITUT PERE MATA. Creu que els 128 anys de l’entitat que presideix, nascuda a Reus, es una garantia per poder parlar amb autoritat de la salut mental. Va ser la primera institució d’Espanya que va tractar la salut mental com a malaltia normal.. Sent l’Institut una societat anònima porta la salut mental a tot Tarragona, facturant al sector públic.  Te a més una funció docent. Està clar que es problemàtic que sent una societat privada tingui una funció clarament publica. Però el fet és que actualment  la sanitat publica està en fallida i PERE MATA no. Probablement aquest èxit està en tres factors importants: PERE MATA te la meitat d’absentisme que les institucions públiques, no paga lloguers per els locals que ocupa i no paga interessos. Es necessària però una bona col·laboració amb les entitats publiques i, en general, s’entenen be amb les partits que governen a la Generalitat i es de remarcar el pacta que es va acordar en el sentit de que dels beneficis el 90% seria per reinvertir i el 10% per dividends. Per entendre el fenomen PERE MATA ens hem de situar en la segona meitat del segle XIX en el que Reus es la segona ciutat de Catalunya, - Barcelona no s’havia expandit encara -, la ciutat estava en plena eufòria, el General Prim era President del Govern d’Espanya i Gaudí i Fortuny estaven en el seu millor moment. El metge Emili Biansó, un dels directors de PERE MATA  va convèncer a 35 mecenes per muntar el primer centre psiquiàtric. Per mitja de Pau Font de Rubinat, amic de l’arquitecte Domènech i Muntaner, es projecta el primer edifici del Institut, verdadera joia arquitectònica. Es un edifici pensat pels malalts i no com a presó com era fins aleshores  un manicomi. Curiosament hi ha pavellons per rics amb possibilitat d’estances amb criats i altres per mes pobres. Ara els edificis que regenten son múltiples i de característiques diverses.

Pren la paraula Xavier Arrufat, metge psiquiatre, Director General del PERE MATA i President del Clúster de Salut Mental de Catalunya. Explica que fins la creació del PERE MATA  els manicomis llocs de reclusió i el que s’intenta es que la psiquiatria sigui una especialitat medica mes per restituir el malalt a la vida normal. Es vol acabar amb l’esquizofrènia que viu la societat. El malalt mental no te cap deficiència moral, cap ingrés en una institució ha de ser involuntària i no hi pot haver actuacions que comportin perill o violència física. S’ha de comptar que a mitjans del segle XIX no hi ha fàrmacs però si que es fan electroxocs, trepanacions o es fan servir fàrmacs que provoquen problemes marginals. Es mes endavant que es planteja el què s’ha de fer servir, si la pastilla o la conversa. S’ha de tenir en compta que el coneixement del funcionament del cervell es inferior al d’altres òrgan. El cervell no pot obrir-se i observar. El progrés del tractament de la salut mental des de la fundació el PERE MATA ha estat espectacular. En aquests moments ha disminuït considerablement l’estigma que ha acompanyat la malaltia mental com a deficiència. També s’ha de dir que la sanitat catalana, en aquests moments, es pot considerar com de les millors del mon. Hi ha encara però diversos problemes com que  no sempre els conceptes estan ben definits, com la diferencia entre el benestar emocional i la malaltia mental, o que hi ha una clara pressió de la industria farmacèutica defensant es seus interessos i altres problemes difícils de solucionar com la falta de temps dels metges per els tractaments personals, el dèficit fiscal de la sanitat, increment i envelliment de la població o que el 90% de la despesa en salut es produeix en els últims 5 anys de vida. Es evident, però, que hi ha una consciencia mes clara de com tractar els malalts i mitjans molt mes eficaços que fa uns anys.