SOCIETAT CIVIL I FILANTROPIA: QUIN ÉS EL FUTUR?
El ponent exposa les
experiències que ha tingut en diversos àmbits que van des dels Jocs Paralímpics
tant d’Atlanta com de Barcelona fins l’estada a Rússia amb un Putin molt
diferent al actual.
Entrant en el tema de
la filantropia i centrant-se en les Fundacions assenyala que com a institucions
no son significatives. A Espanya representen el 0,04% del PIB mentre que a USA
son el 1.5% o a Gran Bretanya prop del 1%. Cert que en el nostre país prop de
4.000.000 de persones fan microdonacions.però no podem deduir que som
especialment solidaris També es cert que, en general, una societat mes rica es
mes solidaria. Pel que fa a les Fundacions en concret son fonamentalment
instruments de captació de fons. De manera general es pot afirmar que es buscan
mes fons públics que privats Una de les
fonts mes importants de ingressos son els llegats. Cert és però que el 60%
d’aquests llegats van a l’Església Catòlica. A Catalunya hi ha importants
exemples de institucions amb el suport fonamental d’una Fundació com l’Hospital
de Sant Pau o la Sagrada Família. També la recerca es val del finançament de
Fundacions. S’esmenten les Caixes d’Estalvis que varen ser, en el període de la
post Guerra Civil ,un instrument important, especialment en el territori en que
es movien, La pressió de la banca ha fet
desaparèixer La majoria de les Caixes però encara la Fundació La Caixa es la
segona d’Europa en actius. Es pot dir que la solidaritat privada abans de la
Guerra era cosa de persones – la burgesia especialment-. Després de la Guerra
van ser cosa de les Caixes. Actualment però s’observa un creixement de les
fundacions familiars.
S’ha de ressenyar la
importància del turisme com a motor de fundacions. Un exemple molt clar es la
Sagrada Família. A mes s’ha de tenir en compta que les obres d’aquest temple s’acabaran
i els quantiosos ingressos actuals serviran per altres finalitats que poden ser
molt importants per la ciutat. Es per això que les institucions solidaries
s’han de vigilar especialment i en
aquest sentit la labor que va fer el conseller Mas Cullell va ser
significativa.
La globalització pot
anar en contra de la tendència del
vincla personal entre la solidaritat i l’activitat concreta però també s’ha de
dir que l’activitat de la política està
perdent prestigi i cada vegada es té mes en compta el capital humà la
legitimació i el poder de lo local. I això fa que algunes fundacions arribin a
tenir un cert protagonisme polític. Com exemple tenim OMNIUN i FAES. Però el
que també s’ha de tenir en compte és que instruments del segla XIX ja no poden
servir pel XXI. Es planteja que quan hi ha una sistema fiscal funcionant no tenen
sentit les institucions com les Fundacions. Hi ha també l’opinió de que per
certes activitats son mes adients les Fundacions que l’ajut de l’Estat com per exemple
manifestacions culturals minoritàries.
La participació a lo
llarg de la tertúlia va ser molt amplia demostrant-se un especial interès en el tema i va quedar pales que havien quedat
molts aspectes que mereixien mes reflexió.
