PROBLEMATICA DELS CIUTADANTS
En primer lloc s’agraeix la presencia de la Ponent i mes en
data tant singular con la celebració dels deu anys d’activitat d’AGORA FUTUR. Es recalca l’ampli currículum
professional de la Ponent al servei e la societat. La Sra. Gimenez-Salinas agraeix
també la invitació i manifesta que quant va comunicar als seus fills que
acceptava el càrrec de Sindica de Greuges
ells li van senyalar que acabaria la seva vida professional defensant
els pobres, idea que va acceptar amb gust. Pel que fa a la seva feina manifesta
als tertulians que és un repta dia sí dia no i que ella no pot fer res sola i,
per això, demana l’ajuda de tothom.
Diu que hi ha dos col·lectiu que la preocupen especialment,
els infants i la gent gran. Per aquests dos grans grups de població un any mes
de vida es fonamental. Hi ha 400.000 infants a Catalunya amb risc de pobresa.
Pel que fa a la gent gran les seves visites a residencies son decebedores, les
condicions de vides son quasi inacceptables.
Hi ha un tercer col·lectiu que també és necessita d’atenció, els
migrants. Catalunya té 1.500.000 immigrants i el creixement de la població de
Catalunya en els darrers anys es deu fonamentalment a aquest grup. Es el més
gran d’Europa. Però en altres països el sou del migrants és elevat mentre que
en el nostre és baix i no sempre regular.
S’han de prendre decisions de cara al futur sobre aquest tres
grans grups. Pel que fa als immigrants s’ha de dir que l’Administració no es
especialment brillant en aquest camp. El nivell educatiu es baix i, per tant,
no tenen fàcil fer una vida laboral normal. Molts surten de correccionals,
molts viuen al carrer i el resultat es que el 80% dels joves que estan a la presó son
immigrants. Inevitablement hi ha segregació escolar i per altre banda el nivell
d’educació és necessàriament més baix del que seria en classes solament d’autòctons.
A aquesta problemàtica s’ha de sumar la animadversió existent
entre una part de la població a la immigració que s’oposa a qualsevol decisió
que millori les condicions d’aquest grup. I en canvi és i serà necessari per
equilibrar les necessitats laborals del país que no pot o no vol fer certs
tipus de treball i també per superar la baixa natalitat.
Pel que fa a la gent gran està clar que acabarà majoritàriament
la seva vida en residencies. El fet actual es que hi entrem els 86 anys per viuran
dos mes. Les condicions actuals
d’aquestes institucions son molt
eficients, falten recursos i sobre tot empatia. Les condicions d’una persona gran
ara no te res a veure de que tenia quan es van pensar les residencies i a mes
la gent viu mes anys. Les circumstancies canvien però les Lleis no ho fan al
mateix ritme. Es comenta que probablement s’ha de canviar el propi concepte de
residencia de forma que s’adapti mes a les necessitats del resident. En primer
lloc es necessari que l’ambient sigui mes adequat, que la convivència tingui un
ambient agradable i que el cost estigui d’acord amb els ingressos reals del
usuaris.
En resum, la legislació va molt mes enrere que el que
requereix l’evolució de la societat.
