EL PAPER DE LA UE EN EL MON QUE VE
El Ponent agraeix la invitació senyalant que les tertúlies sempre enriqueixen. El tema de la UNIO EUROPEA es adient tractar-lo en aquests moments perquè nosaltres, com a ciutadans d’Europa, anirem be o malament segons com vagi la UE i en aquests moments estem pendents de canvis importants en el mon. Per una banda tindrem eleccions als USA i la victòria o no de Trump es fonamental, Xina està creixent i el tema de Taiwan es latent, les guerres de Ucraïna e Israel sembla que s’allargaran i poden complicar-se i estendre per tota la zona. Hi ha que fer front, doncs, a reptes globals i no solament pel que hem dit sinó que altres països com Rússia, Brasil, Índia estan demanant un nou ordre mundial. Si la UE no reacciona pot quedar-se sense paper a jugar. I això vol dir, entre altres coses, fer reformes importants tal com canviar el sistema de presa de decisions – no pot continuar la exigència d’unanimitat-, es necessària una unió no solament econòmica sinó també política i hi ha d’haver mes consciencia de necessitat d’integració. La COVID ha demostrat que tenim mancances importants, ha faltat des de vacunes a mascaretes. Hi ha la sensació de que la política globalitzadora s’ha de canviar perquè el mon ha canviat. Alguns exemples d’aquest canvi es l’existència d’un nou sistema eficient però autoritari com la Xina i l’aparició de nacionalismes i autocràcies creixents tant a Europa com a la resta del mon. En resum, es pot afirmar que una institució que va néixer amb un afany de creixement i unitat econòmica s’ha de transformar en una institució política. No hem de mirar tant la historia sinó veure a on es col·loca la UE.
Els canvis podent necessitar dècades. El Ponent afirma que tenim polítics capaços afrontar el problema i, en aquest sentit, confia en Von der Leyen i també en altres politics com Macron. Però hi ha molts temes a profunditzar com son la necessitat de subministrament de productes, a ser possible produïts a Europa, lluitar contra el descontentament generalitzat no sempre justificat, lluitar contra la sensació de pèrdua de capacitat o emfatitzar la unitat política. O la UE s’uneix o desapareix com entitat política. està clar que posar d‘acord 27 països no es fàcil però, produït el Brexit, Espanya, França, Alemanya i Itàlia son prop del 50% de la població de la UE i això dona un protagonisme important en aquests països. Tal vegada s’ha e pensar en una Europa a dos velocitats.
Un incentiu a tenir en compta es la possible victòria de Donald Trump. Aquest fet pot provocar una reacció entre els europeus. I hi ha motius per ser optimistes. Som uns privilegiats en el mon, hi ha un esperit prou solidari i les nostres prestacions socials son les millors del mon. Es necessari que els europeus creguin realment en les seves institucions -començant pels espanyols –, que es tiri endavant sense l’extrema dreta com fins ara, que siguem positius i ens queixem menys.
