Les set caixes
La Dory Sontheimer explica
que va néixer a Barcelona, de pares alemanys, estudia en una escola catòlica
alemanya i no coneix els seus antecedents jueus fins la mort del seu pare
quan tenia 18 anys, però no en va saber gran cosa mes. El seu pare no era
practicant catòlic i la seva mare una mica més.
A casa seva, però, mai
es plantegen les seves arrels. Havia acabat la guerra i es coneixia evidentment
el problema amb els jueus. Jueus que a Alemanya no arribaven a l'1% de la
població. La qüestió és el perquè els jueus es converteixen en el punt de mira. La
ponent no considera que els jueus es destaquessin per ser un grup tancat en si
mateix ni per ser més intel·ligents. El que si era cert es que, en el període entre
guerres, a Alemanya hi havia encara analfabetisme i, en canvi, els jueus, per
raons principalment religioses, eren més cultes i tenien una millor formació. Es
tenia que llegir el Torà, per exemple. En general, però, era un grup integrat
en la societat i no especialment important. Era molt més nombrosa la colònia
jueva a Polònia, Rússia o a Txèquia. En resposta a una pregunta, la ponent reitera que no considera que, en termes generals, els jueus tinguin un grau d’intel·ligència
superior a la resta de la societat.
Els Sontheimer
estaven a Barcelona, en teoria per raons
econòmiques, en concret l’avi Sontheimer havia enviat el seu fill, pare de la
Dory, per gestionar l'empresa familiar
LEHMANN. Això va ser en època republicana i van venir gràcies a les gestions de
la família Broggi. Un cop a Barcelona els seus pares es coneixen. Estem en un
temps en que a Alemanya ja es veuen a venir els problemes i de fet és per això que els seus pares son a Barcelona i un oncle aconsegueix visat per anar als USA. La
seva mare a Barcelona treballa a SEPU.
A Espanya la família fa
vida normal i la Dory és una noia adaptada a l'ambient nacional-catòlic. Quan la seva
mare inicia un procés d’Alzheimer es sorprèn perquè comença a parlar de que vindrà
la Gestapo. Però no és fins el 2002, a la mort de la seva mare, que en
trobar unes caixes plenes de documents quan se li va revelar la impressionant
historia de la seva família que, en gran part, havia desaparegut per culpa del
nazisme. Va ser aleshores quant va començar a investigar i intentar connectar amb
els familiar que encara eren vius. I ja, més endavant, aconsegueix reunir una
part de la família a Barcelona tot i estar dispersa per tot arreu, Israel, USA, França, Txèquia,
Austràlia, Canada, Boston, Londres, Viena.
Després de molta feina
i una tensió emocional molt forta descobreix la sistemàtica i progressiva
anul·lació física i moral dels jueus. La pèrdua de drets i propietats, la humiliació
pública i finalment la deportació feta salvatgement i emprant el transport en
tren com a bestià, en vagons amb 1.000 persones de les que, en el cas dels seus
avis, només n’arriben 989. Troba cartes esfereïdores dels seus avis amb frases
com “si ja no tens noticies nostres escriu a la Creu Roja”. La veritat es que fins al cap de dos anys de l’existència
del Govern Federal no va saber que els seus avis havien estat executats. La
tasca no va ser fàcil però va poder descobrir els sobrevivents i intentar
connectar-los i per altra banda, exposar-ho en un llibre: Les set caixes, angle editorial.
Creu que el seu
testimoni era fonamental per la seva família però també es necessari que la
societat conegui el que va passar.
La tertúlia va ser
seguida amb especial interès i molt ben rebuda.
