ÀFRICA PROFUNDA, PRESENT I FUTUR
La nostra companya
Mercedes Barceló, Presidenta de Àfrica Digna, ens va comença parlant del
interès que, des del primer viatge, va tenir de la situació de l’Africa
subsahariana i de la possibilitat que hi havia per superar algunes de les seves
dificultats. En el 2004 la Àfrica Digna va començar la seva tasca, inicialment
com a metges, però aviat van veure que el que era realment important estava en l’educació i centrats a Kenya i la zona de Samburo.
Al inici, després de 17 hores de viatge, es van trobar amb un ambient
prehistòric. La població que van trobar eren pastors seminòmades, polígams i
sent l’ablació normal. La organització social es base en las tribus.
La terra es un
pedregar, les cases fetes amb fang i excrements animals. Els nens, als 4 anys,
ja se’ls enviava a fer de pastors amb una ampolla de llet i tè. El primer que
es va fer va ser intentar que acceptessin anar a l’escola primària, el que es
va aconseguir donant de menjar. Actualment, després de parlar amb el Secretari
del Ministre d’Educació de Kenya ja es té un programa de beques. Així s’ha
aconseguit que un 99% del nens vagin a la primària, d’aquests un 32% van a la
secundaria i d’aquests un 5% a la Universitat . Afirma que la pobresa te
solució, amb 9 euros s’ajuda a un nen a primària.
Es important que la
població es quedi en el país. Se’ls ha d’ensenyar a rendibilitzar el que saben
fer. Les mares son fonamentals per orientar els fills. També és important donar
l’ajut a les dones perquè aleshores no hi corrupció. El criteri valoratiu que te
la població, de mes a menys és: vaques,
nens i dones. Els nens es venen per vaques. Per fer la tasca que es van proposar
la col·laboració dels missioners es fonamental com a intermediaris necessaris i
especialment les missioneres, moltes sud-americanes.
Pel que fa al futur
s’ha de dir que després de repartir-se Àfrica els francesos i els anglesos, ara
son el xinesos i russos. Els països actuals tal com estan dissenyats es un
invent europeu. El xinesos son molt hàbils perquè sota una aparença d’ajut,
llegida la lletra petita dels contractes, es descobreix que en el futur
s’aniran fent els propietaris de lo mes rentable perquè els africans no podran
fer front als compromisos que han firmat. En aquest moment a Àfrica ja hi ha 40
milions de xinesos.
Carmen Masferrer, Vicepresidenta
de Active Àfrica, explica que 4 dones i mestres van anar a Malawi i es
van trobar amb un país amb economia agrícola de subsistència, condicions que ara,
amb la guerra d’Ucraïna, han empitjorat, especialment perquè no tenen
fertilitzants.
Van pensar i pensen que
l’ajuda al desenvolupament per part d’Occident és fonamental. Per iniciar la
seva activitat en les zones rurals va comptar també amb la col·laboració de monges espanyoles, índies
i sud-americanes i des d’ara africanes. L’educació en la zones rurals es feia dins
de petites cabanes insalubres. Era important construir escoles com calia. Això
sense arquitectes, permisos ni materials. S’ha de pensar que un país amb 20 milions
d’habitants no te Facultat de Medicina. Fins ara han completat 19 escoles,
tenint el recolzament important dels pares i dels caps de tribu.
Al començament els nens
arribaven a l’escola sense esmorzar. Com gran fita es va aconseguir que una organització
escocesa dones una papilles com les dels bebès. Ara se’ls hi dona menjar , el
que suposa un motiu important per anar a l’escola. A més de l’ensenyament directa també hi ha un fons
de beques efectiu.
La població te una
forta tendència a voler venir a Europa. Veuen el que passa a una part dels
nostres països i això es un reclam per ells sense saber el que realment els pot
passar. Aquesta tendència la reforça un creixement demogràfic molt elevat que fa
molt difícil parar-los en la seva idea d’emigrar. El problema dels fills ha
estat tant important que s’arribat a veure que nens disfuncionals se’ls lliga a
un arbre per que se’ls mengin el lleons.
Un altre problema de
pes és la corrupció. Però també s’ha de dir que amb molt poc es fa molt. Amb
els recursos privats i l’ajut de empreses es va avançant. I s’està lluitant per
aconseguir ajudes públiques. La perspectiva és optimista.
La reunió va ser molt notable
i, sobre tot, hi va haver un gran interès de tothom per la feina que s’està
fent.
Acabada la tertúlia es
van repartir entre els assistents les Memòries de les dues organitzacions i el
llibre de Mercedes Barceló “África en el corazón”, de molt recomanable lectura
no solament per conèixer l’activitat de la ONG sinó també per lo apassionant
del l’Àfrica en la que es mouen. La gentilesa que es va agrair molt. El feedback
que tenim de la reunió és molt bo.
