Visita al Observatori Fabra

Per fer una drecera en la nostra marxa per AGORA vàrem organitzar una trobada sopant a l’Observatori Fabra a on hi vam també convidar amics i familiars del grup. Vàrem ser 24 persones i vam gaudir d’un temps esplèndid. Pensem que va ser especialment agradable poder compartir les curiositats e interessos del membres de l’associació amb persones properes. El sopar va ser agradable i magnífica la vista de Barcelona a la nit. En resum, creiem que la reunió fou un èxit. Després de l’àpat ens va parlar el DR. GERARD GOMEZ MUNTANÉ, Catedràtic de Matemàtica Aplicada i especialista en Mecànica Celeste i Astrodinàmica que ens va fer conèixer el problema de les deixalles a l’espai. Va explicar que sobre els nostres caps i no mes enllà de 200 km. hi ha un dels abocadors més importants encara que sigui invisible a simple vista. Sis dècades de carrera espacial han deixat en òrbita milers de tones de ferralla que amenacen els sistemes de comunicació al nostre planeta. Des que es va començar la carrera espacial, més de 5.000 llançaments han acumulat una enorme quantitat d’objectes en òrbita. D’aquests, només uns 1.200 són satèl•lits en funcionament, la resta no té utilitat i es classifiquen com a deixalles espacials. El problema neix de les col•lisions entre satèl•lits o fuselatges de restes de coets i altres artefactes com, per exemple, una eina perduda per un astronauta o, simplement, que un satèl•lit es deixi al espai encara que ja no sigui funcional. Es procura controlar la possibilitat de col•lisions però moltes vegades son impossibles de preveure perquè les òrbites d’aquests objectes varien constantment. S’ estima que hi ha uns 750.000 objectes de més d’1 centímetre sense utilitat orbitant a una velocitat enorme –56.000 quilòmetres per hora– i l’impacte dels qual contra un satèl•lit o una estació espacial pot causar danys importants. El problema es a més econòmic perquè una col•lisió amb un satèl•lit suposa una pèrdua de diners molt important. De moment no hi ha solucions tècniques per a aquest problema i l’única mesura és prevenir la creació de nova ferralla Acabada la dissertació vàrem fer una visita, també de molt d’interès, al vell i bell observatori i finalment ens varem acomiadar amb l’esperança que dins de poc puguem reprendre les nostres torbades.

Joan Majó (Ponent)

Les perspectives socials i polítiques.

L’antic Ministre inicia la seva exposició dient que pretendre projectar-se cap al futur és molt complicat. La situació general és molt complexa. Certament alguns grups polítics intenten simplificar els problemes amb solucions radicals però son els que fomenten el populisme.

Des del seu punt de vista hi ha tres reptes:

1.    Canvi climàtic

2.    L’actual sistema econòmic que fa créixer la riquesa i també la desigualtat.

3.    Canvi en la canalització de la informació

Canvi climàtic: En les propers 30 o 40 anys el planeta no aguantarà el creixement de la població. L’any 2050 es calcula que arribarem als 10.000 milions de persones i no hi hauran recursos suficients. Per tant, s’ha de combatre per una banda el escalfament global i, per altre, s’ha d’aconseguir una energia mes barata.

Sistema econòmic. Eliminada l’amenaça comunista el sistema no ha tingut límits al seu creixement però tampoc per la concentració de la riquesa. Les desigualtats s’han fet visibles a nivell mundial i la misèria dels països pobres es cada vegada mes flagrant i son els que estaran mes afectats pel canvi climàtic. Per altra banda les desigualtats d’oportunitats tant a nivell de països com de persones es cada vegada mes gran.
Informació. Estem en un moment que tothom pot crear informació i no nomes rebre-la. La conseqüència és que no solament és excessiva sinó a més manipulable
En front d’aquest problemes ha arribat el moment de modificar el sistema polític i econòmic i especialment el de consum energètic. I en aquest sentit està clar que s’ha d’anar cap a la energia solar que es gratuïta, arriba a tot arreu i la transformació és mes eficient. Però s’ha de dir que els països productors d’energia no renovable son també els primers productors, consumidors i els mes importants del Planeta: Xina amb el carbó i Rússia i EEUU amb el petroli. Es per tant, un gran repte. En el fons s’està vivint una barreja d’impotència i ineficiència que costa de superar. Pel que fa a la informació s’ha de prendre seriosament de forma que no resulti perillosa sinó al contrari que suposi un avançament. Malauradament la Comunitat Europea, que sembla la potencia mes sensata, no acaba de funcionar i no està en condicions de fer el contrapès que li correspondria en el Mon..

 

La tertúlia va ser molt interessant i participativa, tant que probablement no va donar a temps a que el tertulià exposes totes les seves idees. Però la seva participació va estar molt ben valorada.