El ponent planteja els quatre punts
principals que pensa tractar per poder presentar la informació amb més
claredat: La nova constitució de febrer de 2019. Estructura de l'estat cubà. Un
país i dues monedes... realment tres. L'economia cubana no s'enlaira. Revisió
de la ciutat de l'Havana. Cuba i la Unió Europea: un cicle que comença.
Exposa que es trist que després de 60
anys d’una revolució el país segueixi, en molts aspectes, igual, i en alguns
casos pitjor, que el 1959. Posa com exemple el fet que actualment Cuba ha
d’importar sucre de França. Des de l'antiguitat, Cuba va ser líder del món
productor de canya de sucre, però en 2018 va haver d'importar (principalment de
França) moltes tones de sucre per subministrar la població. Les plantacions de
canya estan completament abandonades a causa dels sous, quasi nuls, que els agricultors reben per la seva feina i
que prefereixen viure l'ajuda universal
que tenen de l'estat en lloc de treball mitjançant la creació de riquesa.
Els principals ingressos nacionals són
el turisme, els ingressos per sanitat i les remeses de familiars a l'estranger.
De fet, la República de Cuba ja ha esgotat els seus ingressos, ja que, d'una
banda, el president Trump ha prohibit l'arribada de creuers americans i,
d'altra banda, el president brasiler Bolsonaro expulsà del seu país, per raons
estrictament polítiques, 9.000 treballadors sanitaris cubans que van alleugerar
eficaçment la manca de metges al seu país. Cuba sobreviu gràcies a les remeses estrangeres
i als ajuts de tercers països cada cop menys importants.
Cert és que no es veu misèria. El salari
que rep un treballador cubà de l'estat és 2 o 3 CUP al mes, la mateixa
quantitat que no treballant. El (major) professional mes ben pagat és el
cirurgià (amb una formació molt bona i mundialment reconeguda) que rep entre 30
i 40 CUP mensuals. Això pot explicar la
propagació generalitzada de la corrupció en tots els nivells. Cada cubà té una
targeta d'alimentació per rebre els seus mitjans mensuals de subsistència, que
consisteix en: la meitat d'una lliura d'oli, tres lliures de sucre blanc, una
lliura de sucre moreno, cinc lliures d'arròs, 1 lliura de fesols, un paquet de
pasta, una lliura de pollastre , una caixa de llumins, una quarta part d'una
lliura de cafè barrejada a 50% amb (pèsol) “chícharo”, 10 ous, dos (quilos)
lliures de patates i un pa al dia. Una
lliura (és de) son 453 grams.
Els cubans no viuen amb els diners.
Sembla que en tinguin prou amb la felicitat, la seguretat, la cultura i
l’educació. Es especialment destacable el gran índex de seguretat i el
considerable nivell de formació de tot el poble, especialment dels
professionals de la medicina.
Cuba té dues monedes oficials, la CUP o
la moneda nacional a disposició de tots els cubans i el CUC o moneda
convertible a disposició dels estrangers i l'estat per fer pagaments
transnacionals. (1 CUC = 25 CUP). Els
estrangers poden pagar a Cuba amb CUC, però sempre reben el canvi en CUP. La
realitat és que hi ha dues altres divises que són més apreciades pel poble
cubà: el dòlar dels EUA i l'euro.
A causa de l'interessant i considerable
intercanvi de punts de vista plantejats al llarg de l'exposició, els dos últims
punts previstos per la xerrada no van poder ser abordats per falta de temps.
