divendres, 27 de setembre del 2019

José Manuel Guiral (Ponent)

Cuba 70 anys després de la Revolució

El ponent planteja els quatre punts principals que pensa tractar per poder presentar la informació amb més claredat: La nova constitució de febrer de 2019. Estructura de l'estat cubà. Un país i dues monedes... realment tres. L'economia cubana no s'enlaira. Revisió de la ciutat de l'Havana. Cuba i la Unió Europea: un cicle que comença.

Exposa que es trist que després de 60 anys d’una revolució el país segueixi, en molts aspectes, igual, i en alguns casos pitjor, que el 1959. Posa com exemple el fet que actualment Cuba ha d’importar sucre de França. Des de l'antiguitat, Cuba va ser líder del món productor de canya de sucre, però en 2018 va haver d'importar (principalment de França) moltes tones de sucre per subministrar la població. Les plantacions de canya estan completament abandonades a causa dels sous, quasi nuls,  que els agricultors reben per la seva feina i que  prefereixen viure l'ajuda universal que tenen de l'estat en lloc de treball mitjançant la creació de riquesa.

Els principals ingressos nacionals són el turisme, els ingressos per sanitat i les remeses de familiars a l'estranger. De fet, la República de Cuba ja ha esgotat els seus ingressos, ja que, d'una banda, el president Trump ha prohibit l'arribada de creuers americans i, d'altra banda, el president brasiler Bolsonaro expulsà del seu país, per raons estrictament polítiques, 9.000 treballadors sanitaris cubans que van alleugerar eficaçment la manca de metges al seu país. Cuba sobreviu gràcies a les remeses estrangeres i als ajuts de tercers països cada cop menys importants.

Cert és que no es veu misèria. El salari que rep un treballador cubà de l'estat és 2 o 3 CUP al mes, la mateixa quantitat que no treballant. El (major) professional mes ben pagat és el cirurgià (amb una formació molt bona i mundialment reconeguda) que rep entre 30 i 40 CUP mensuals.  Això pot explicar la propagació generalitzada de la corrupció en tots els nivells. Cada cubà té una targeta d'alimentació per rebre els seus mitjans mensuals de subsistència, que consisteix en: la meitat d'una lliura d'oli, tres lliures de sucre blanc, una lliura de sucre moreno, cinc lliures d'arròs, 1 lliura de fesols, un paquet de pasta, una lliura de pollastre , una caixa de llumins, una quarta part d'una lliura de cafè barrejada a 50% amb (pèsol) “chícharo”, 10 ous, dos (quilos) lliures de patates i un pa al dia.  Una lliura (és de) son 453 grams.

Els cubans no viuen amb els diners. Sembla que en tinguin prou amb la felicitat, la seguretat, la cultura i l’educació. Es especialment destacable el gran índex de seguretat i el considerable nivell de formació de tot el poble, especialment dels professionals de la medicina.

Cuba té dues monedes oficials, la CUP o la moneda nacional a disposició de tots els cubans i el CUC o moneda convertible a disposició dels estrangers i l'estat per fer pagaments transnacionals. (1 CUC = 25 CUP).  Els estrangers poden pagar a Cuba amb CUC, però sempre reben el canvi en CUP. La realitat és que hi ha dues altres divises que són més apreciades pel poble cubà: el dòlar dels EUA i l'euro.

A causa de l'interessant i considerable intercanvi de punts de vista plantejats al llarg de l'exposició, els dos últims punts previstos per la xerrada no van poder ser abordats per falta de temps.