El 8 de juny uns
quants membres d’AGORA FUTUR ens vàrem dirigir cap a Sant Benet de Bages. De
fet ens dirigíem cap a temps passats, primer arribarem als finals del primer
mil·lenni i després als començaments del segle XX.
Del monestir com a
tal se’n conserva poca cosa però fonamentalment l’església i el claustre. Fou fundat entre els anys 950 i 960 per
burgesos catalans, en concret per el magnat Sal·la. Sembla que va néixer
malament perquè la comunitat passà una època difícil, per la mala administració
dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents. El
nomenament del primer abat per elecció el 1002 comportà un redreçament del
monestir. Va guanyar la democràcia. Però en una nova crisi va fer que s’unís en
el 1593 a Montserrat, que hi instal·là un col·legi d'arts el 1620. La llei de
desamortització de Mendizábal va obligar a abandonar-lo i posar-lo a subhasta pública.
L’església, de finals de romànic, és una obra
arquitectònica veritablement important per l’època. També el claustre es
interessant, d’una solidesa rotunda i poc donat a gaudir-lo si no és resant. La
llum hi entra amb dificultat i uns arbres ja massa grans col·laboren al
recolliment.
El 1908, l'adquirí
Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, que hi féu unes importants obres de
restauració dirigides per Josep Puig i Cadafalch. S’hi conserva algun mobiliari
d’època acompanyat d’uns audiovisuals en general
encertats i explicatius. L’any 2000 l’adquireix la Caixa de Manresa i el
restaura a mes d’incloure-hi la Fundació Alicia, centre d’investigació
tecnològica i de cuina, un hotel i tres
restaurants.
Acabada la visita
un te la sensació d’haver recorregut la historia de Catalunya. Primer la
burgesia que creà el monestir, després l’Església, novament la burgesia i
finalment les Caixes. D’aquestes institucions només queda l’Església. Però un
pensa que aquesta darrera ara “ni està ni se la espera”.
