El
fet que Diana Garrigosa, per raons obvies, va viure molt de prop les
responsabilitats que va assumir en Pasqual Maragall com a màxim responsable
dels Jocs Olímpics del 92 va fer que la tertúlia es centrés en quina va ser la
filosofia i actuacions de l’Alcalde en preparació dels Jocs. Senyala en primer
lloc que en Maragall s’ho va trobar perquè qui va ser l’iniciador de la idea
era en Narcís Serra. En Serra va proposar a Pasqual, sent Conseller de la
Generalitat, anar a les llistes de l’Ajuntament com a cap de llista o com a
segon. De fet l’únic que tenia experiència municipal era en Maragall. En
Pasqual va acceptar ser el segon i, quan en Serra és Alcalde inicia les connexions
per organitzar els Jocs. Poc després en Narcís va de Ministra i en Pasqual es troba
d’alcalde. Per tant, la candidatura ja estava engegada. En aquell moment la
relació amb el President del Govern espanyol Felipe González era bona i per aquesta
banda no va tenir entrebancs. Tampoc va ser problemàtica en general la relació
amb el president del COI Juan Antonio Samaranch, amb alguna excepció com que
aquest volia que la vil·la olímpica fos al Prat cosa que estava en contra de la
idea d’en Maragall o el nomenament de Josep Miquel Abad com a Conseller Delegat
dels Jocs per la seva permanència la PSUC. En qualsevol cas en Maragall tenia
clar que en Samaranch i ell tenien que anar a la una.
En
Pasqual era fonamentalment urbanista, tant és així que algunes de les idees
importants del consistori Porcioles havien estat estudiades i programades per
ell com, per exemple, el cinturons de ronda. Va veure clar que era la
possibilitat de fer un canvi important en l’ urbanisme de la ciutat però
inicialment tampoc sabia fins a on es podria fer. Per altra banda ell era un
home dialogant i, per tant, va saber unir i trobar la col·laboració de amplis
grups d’influència a la ciutat i finalment sabia triar be a la gent i delegar.
Tot això, junt amb una dedicació quasi exclusiva a l’Ajuntament, va fer que tant
la preparació prèvia per la candidatura com els 6 anys de gestió per
l’organització dels Jocs fos un èxit. Si tenia una idea s’aixecava a mitja nit
i se l’apuntava, a Rupià la imatge que recorda la família es d’ell al costat de
la piscina amb un ordinador pensant amb l’Ajuntament. Si algun fill el
reclamava, l’atenia i després es tornava a posar enfront de l’ordinador. Si va
tenir pressions de grups o lobbys això no arribava a casa seva. Gracies a quest
esforç, a la idea clara del que tenia que ser Barcelona, a la seva capacitat
d’enteniment amb tothom, a l’engrescament de tota la ciutat i tots els grups
econòmics i socials, al seu encert en triar els col·laboradors, a la seva
atenció a les observacions que li feien i al bon enteniment en aquell moment hi
havia Madrid van ser claus pel desenvolupament i l’èxit del Jocs del 92. I això
va portar un canvi urbanístic de la ciutat però també a altres coses que no
estant a la vista però que també van ser importants com el canvi substancial de
la xarxa del clavegueram.
