dijous, 30 de març del 2017

Pere A. Fabregas (ponent)



El ponent, President de la Coordinadora Catalana de Fundacions, va començar explicant la diferent actitud del nostre país en front de les Fundacions en relació a altres països. Mentre las USA, per exemple, els triomfadors pensen que la vida té tres etapes fundamentals, aprendre, guanyar i després regalar en agraïment del seu trionf, a Espanya aquell que fa una donació important a una Fundació se’l critica buscant les raons fosques del perquè ho ha fet. Esta clar que a Espanya hi ha com una actitud contraria a la persona d’èxit. Per altra banda també existeix una percepció diferent de la tasca del Estat. Mentre a Espanya la gent pensa que la majoria dels seus problemes els ha de solucionar l’Estat no és així als USA. Per altra banda el tractament fiscal de les Fundacions en el nostre país es poc atractiu i tampoc tenen el prestigi social com a altes nacions.
Això fa que les aportacions que la ciutadania fa a les Fundacions siguin molt menors al nostra país que en altres. Cert que a Catalunya tenim la segona Fundació més important d’Europa que és la Fundació La Caixa. També s’ha de dir que a Catalunya hi ha 2.000 Fundacions, el 25% de les Fundacions de tot Espanya que suposen el 40% dels serveis. El camp en que es mouen son especialment els hospitalaris i l’ensenyament. 
No hi ha prou implicació en la tasca social que donen les Fundacions. No es pot estar content, per exemple,  del poc recolzament que antics alumnes donen a les seves Universitats. Hi ha poc esperit de pertinença i això no sembla just envers a qui els ha format.
Però, en canvi, no hi altra institució civil que pugui aportar ajut social i científic com les Fundacions. Tal vegada les Fundacions tenen poca visibilitat pública ja que sovint la ciutadania  no té sempre la consciencia que darrera de moltes institucions que presten serveis importants hi ha una Fundació, com és el cas de la Caixa o La Marató,
També es va comentar l’estructura de les Fundacions i els importants controls que es segueixen, a través del Estat o la Generalitat, i donen transparència a la seva actuació.