Va ser un tertúlia seriosa i molt participativa amb una
exposició molt clara del ponent. Es va començar parlant de la influencia de la
política en l’economia. L’amic Joan
Hortalà va comentar que la política afecta a la economia real però no a la
financera. En aquest moments hi ha inversió en les despeses de manteniment i
noves tecnologies. Amb el Tripartit es va produir una dissociació entre política
i economia. Ara la política industrial i agrària es fixa des de Madrid.
El problema actual
és que hi ha un important perill degut als baixos interessos existents. Per
sota del 2% la política financera no és eficaç. Si, a més, es té en compta que
la reducció de la despesa pública ha arribat al seu límit, que la política fiscal es inamovible per
l’alt nivell d’impostos i que la injecció de liquidesa ha esta molt gran, s’ha
de deduir que el marge d’actuació es molt limitat. Es curiós que tot i
l’augment de liquidesa no hi ha inflació. Per altre banda aquesta no arriba a
l’economia real perquè els bancs inverteixen en deute públic i en hipoteques a
les seves pròpies vivendes. I això es produeix en una economia com l’espanyola
a on el finançament bancari es fonamental i sobre dimensionat. En aquest sentit
el Mercat Alternatiu Borsàtil (MAB) no ha estat eficaç. A les empreses petites
i mitjanes no els hi arriba el crèdit per tresoreria i circulant i les exigències
per la inversió son molt estrictes. I això en un país que és al mes lligat del
mon al finançament bancari.
En aquesta situació ens trobem que si bé el deute privat
finalment es torna, el deute públic només s’amortitza amb nova deute. Per altra
banda sembla que existeix una nova recessió. Disminueixen les vendes i l’Estat
no dona joc, no hi ha demanda pública. Cert que l’economia espanyola ha estat
creixent al 3%, però es un creixement mal distribuït.
Finalment es fa un petit repàs de els sectors econòmics
catalans. Es comenta que de les famílies industrials de 1914 queden actualment
només dues. Ha desaparegut la industria tèxtil i la metal·lúrgica. Mentre
altres regions espanyoles creixen, Catalunya ha passat de ser el 22% de PIB
espanyol al 19%.
 |
| Els Assistents i ponent de la tertúlia |
