La tertúlia amb Joan Majó va ser
interessant i molt participativa. El ponent ens va parlar del model productiu
del futur a Catalunya i a Europa.
Va apuntar que la crisi en la que
hem viscut aquets darrers anys ha estat d’origen financer: es va créixer
falsament, no es creava valor. Per superar la situació és necessari millorar la
productivitat, anar al desendeutament i
a la reindustrialització.
Es venia dels millor període
econòmic dels últims anys, en concret dels 60, 70 i 80. Hi va haver creixement
industrial, reformes fiscals dels 50 i creixement de l, estat del benestar. A
partir de aleshores hi va haver un creixement fictici: augmentava el IPC però
sense increment de la productivitat. Mentre que el pas de l´econòmia rural a l,
industrial va suposar un augment de valor, en canvi, el pas de l’econòmia
industrial a la de serveis no va produir un creixement real. Hi va haver
especulació financera però sense que paral·lelament hi hagués creixement real.
La industria suposa unir energia i
treball. Els preus energètics desprès de la creació de la OPEP van ser més
reals, el que va fer que la industria es tingués que adaptar, i el mateix va
passar amb les matèries primes.
La reindustrialització s’ha de
fonamentar en l’atenció de l,abans i el després de la fabricació, com la
recerca transformada en innovació, l’eficiència en l’ús dels productes
naturals, el reciclatge o el fi de l’obsolescència programada. Es a dir,
l’opció que té Europa per poder sortir de la crisi a nivell industrial és
apostar per innovació i tecnologia. Ser més eficients també implica reciclar
més i fe un bon ús de matèries naturals.
Això portarà probablement en una
reducció de la mà d’obra i, conseqüentment, s’haurà de fer una bona política
redistributiva.
Al llarg de l’exposició es van
plantejar altres temes polítics i econòmics del molt d’interès.
 |
Els assistents i ponents de la tertúlia |
