L’amic Jordi Bordas va iniciar la
seva exposició remarcant que en els darrers 10 anys els receptors d’informació
han canviat de mitjans. Els diaris estan en franca recessió i el lector d’ara
te la cultura de la pantalla. Els diaris, que tenen el 80% dels seus ingressos
per la publicitat, han perdut de forma dramàtica lectors. Ara, ben sovint,
tenen més influencia les xarxes que els diaris i la televisió. Per altra banda,
la pèrdua de lectors i consegüentment de publicitat, han portat a la necessitat
de disminuir costos i això ha provocat que el periodisme d’investigació, per
exemple, es perdi. Es fan noticies per la opinió més que per la investigació. I
és amb les filtracions que al final s’aconsegueixen les noticies.
Per altra banda, les noticies es
matisen per la influencia dels diners, es a dir, per la pressió d’anunciants,
banquers o els polítics a traves de les ajudes públiques. És cert que qui
determina la línea del diari es el director, però ell també ha de tenir en
compta qui nodreix el diari d’ingressos. En Jordi Bordas va explicar de forma
molt interessant com es creava la noticia i quin era el funcionament del diari,
les pressions que sorgeixen i el que finalment es pot publicar. El que no hi ha
és manipulació dels articles.
Es planteja la desconfiança en els
mitjans. Es comenta que en un percentatge elevat de noticies la seva veracitat
és discutible. I moltes vegades els mitjans manipulen no tant pel que diuen
sinó pel que deixen de dir.
Es tracta el cas de Pablo Iglesias
que tot sembla indicar que qui li ha fet un nom la televisió, però en Jordi
Bordas assenyala que se l’havia contractat per que ja era un home influent en
les xarxes socials. La seva fama ja la tenia adquirida en els mitjans digitals.
El fet de que els mitjans digitals
siguin el futur pot fer també que la manipulació de l’opinió sigui menor encara
que el contrast de la noticia sigui més difícil.
La tertúlia va ser molt interessant i àmpliament
participativa
