dijous, 13 de novembre del 2014

Jordi Bordas (ponent)



L’amic Jordi Bordas va iniciar la seva exposició remarcant que en els darrers 10 anys els receptors d’informació han canviat de mitjans. Els diaris estan en franca recessió i el lector d’ara te la cultura de la pantalla. Els diaris, que tenen el 80% dels seus ingressos per la publicitat, han perdut de forma dramàtica lectors. Ara, ben sovint, tenen més influencia les xarxes que els diaris i la televisió. Per altra banda, la pèrdua de lectors i consegüentment de publicitat, han portat a la necessitat de disminuir costos i això ha provocat que el periodisme d’investigació, per exemple, es perdi. Es fan noticies per la opinió més que per la investigació. I és amb les filtracions que al final s’aconsegueixen les noticies.

Per altra banda, les noticies es matisen per la influencia dels diners, es a dir, per la pressió d’anunciants, banquers o els polítics a traves de les ajudes públiques. És cert que qui determina la línea del diari es el director, però ell també ha de tenir en compta qui nodreix el diari d’ingressos. En Jordi Bordas va explicar de forma molt interessant com es creava la noticia i quin era el funcionament del diari, les pressions que sorgeixen i el que finalment es pot publicar. El que no hi ha és manipulació dels articles.

Es planteja la desconfiança en els mitjans. Es comenta que en un percentatge elevat de noticies la seva veracitat és discutible. I moltes vegades els mitjans manipulen no tant pel que diuen sinó pel que deixen de dir.

Es tracta el cas de Pablo Iglesias que tot sembla indicar que qui li ha fet un nom la televisió, però en Jordi Bordas assenyala que se l’havia contractat per que ja era un home influent en les xarxes socials. La seva fama ja la tenia adquirida en els mitjans digitals.

El fet de que els mitjans digitals siguin el futur pot fer també que la manipulació de l’opinió sigui menor encara que el contrast de la noticia sigui més difícil.

La tertúlia va ser molt interessant i àmpliament participativa

dijous, 12 de juny del 2014

Gonzalo Fernández Boyer (ponent)



El tema desenvolupat per l’enginyer Gonzalo Fernández Boyer es sobre la evolució de la burgesia i la seva situació actual.  La tertúlia var ser molt participativa i animada. El ponent va afirmar que la burgesia com a classe social barcelonina va tenir la seva darrera manifestació amb els Jocs Olímpics de 1992. Des de les hores hi ha una desafectació de les classes mitjana i alta a les tasques socials degut a diversos motius entre els que es poden citar el fet de la pressió fiscal elevada que fa que la gent pensi que ha de ser l’Administració qui s’ha d’ocupar del progrés del país,  el fet de que els llocs de reunió habitual de les famílies benestants com S’Agaró, Llavaneres o la Cerdanya o el Liceu –fòrum de l’antiga burgesia- ja no son llocs exclusius de la classe burgesa i un fet, que pot semblar menor però que és important, com és l’aparició del cotxe que fa que els dies festius –anterior motiu de reunió de les famílies burgeses- la gent surti de Barcelona. S’és de la opinió que difícilment tornarà a haver-hi una classe social que estigui interessada en actuar com a grup en el progrés de Catalunya. Tal vegada quedi encara un cert esperit en certes comarques a un uns quants ciutadans estan disposats a treballar per la comunitat, però que això es pot perdre definitivament amb la desaparició de les caixes d’estalvi. Tothom està encotillat per la política i no hi ha interès en participar en projectes comuns.

José María Fernández Seijo (ponent)


El ponent  José María Fernández Seijo va començar la seva intervenció manifestant que pensa que el poder legislatiu manifesta ser els més preocupat per la corrupció. La prova és que cada dia amplia els supòsits. També s’ha de dir que la paraula “corrupció” és un tema col·loquial.

Per altra banda en general els Jutges estan prenent les mides correctes. Altre cosa és que no tinguin els mitjans humans i materials adequats i que poden ser millorables. S’ha d'afirmar que les assumptes es tramiten més ràpidament i correctament que en la majoria dels països europeus.

Altre cosa es saber si  les sancions i  els càstigs son proporcionals.

Del que també s’hauria de parlar és si la qualitat de la nostra democràcia és la correcta. Hi ha una degradació de la classe política. Hi ha en la societat una certa comprensió i acceptació de la corrupció. Igualment s’afirma que hi ha més corrupció en el sud d’Europa que en el nord, el que no és cert.

Tampoc es pot oblidar que si ha corruptes i ha corruptors.